La identitat al punt de mira

LA IDENTITAT AL PUNT DE MIRA

La transició va ser pels artistes emergents un moment ideal per qüestionar-se la seva identitat i posar en dubte el paper de l’individu a la societat. Un gran nombre d’obres que es van exposar a l’Espai B5-125 critiquen la realitat imposada i forçada per la dictadura. Busquen respostes a temes com la identitat personal, els gèneres, la pertinença i la submissió.
Encara que aquestes propostes s’inscriuen en un moment històric concret parlen de temes universals i atemporals que avui en dia segueixen vigents i formen part del nostre present. Mira Mira (1979) es planteja els rols de gènere imposats en la societat i com aquests han format part de la cultura occidental des dels inicis dels temps. La realidad de la apariencia (1986) fa una reflexió introspectiva sobre la identitat personal. L’autor col·loca escultures de figures humanes a una banda de la sala i, a l’altra, miralls trencats intentant posar de manifest les pressions i temors que ens imposem els individus per tenir cabuda en la societat.
Altres exposicions com Túmul (1983) i Refugis (1988) reflexionen sobre la nostra relació amb l’espai, entesa com una metàfora del món, i com aquest ens pot servir com a un aïllament o un malson.