Fora dels límits

TRANSFORMACIONS I MUTACIONS DE L’ESPAI

L’espai B5-125 va permetre a un seguit d’artistes exposar la seva producció i difondre discursos artístics que qüestionaven la naturalesa de l’espai expositiu i del propi concepte d’espai físic. Es rebutjava la formalització tradicional i es trencava amb la seva utilització convencional, transformant així la sala com a lloc d’experimentació on les perspectives eren canviants i mutables.

Aquestes intervencions van marcar un abans i un després, evidenciant els conflictes que generava la pròpia existència de l’espai, com el cas de Degradacions  de  l’espai  (1978), que jugava amb les nocions d’espai, percepció i visió; o Instal·lació  (1978), que tractava l’espai a partir de la diversitat formal i treballava la importància de la línia com a element generador i transformador de la realitat, molt semblant a la producció d’Espai verd espai (1986), en la que es donava protagonisme a la línia i a la geometria com a definició dels límits, en oposició al concepte d’infinit. Mur parietal i barana Dolmen (1985) aporta una reflexió sobre l’elevació espiritual de l’home i el mur com a element limitador imposat de forma violenta. Altres exposicions, com el cas d’Environ (1978), van tractar la problemàtica lingüística, rectificant la perspectiva de la sala. A Sideri (1983) sorgeix la reflexió entorn de l’espai arquitectònic i l’espai natural, contraposant la fredor arquitectònica amb la tendresa natural i la mort amb la vivacitat. Mides del Marc (1980), per la seva part, repensa l’obra d’art com a creadora d’espais paisatgístics i natures artificials.