La institució en disputa

Des del seu origen, l’Espai B5-125 va ser pensat per a ser un entorn on es pogués estudiar l’art fora de la jerarquia professor-alumne que caracteritza la institució acadèmica. Els alumnes, artistes i professors havien de poder gaudir i experimentar l’art d’una forma lliure. La creativitat sota la qual va néixer aquest projecte es va anar dissipant amb el temps. L’espai va anar perdent el seu esperit rebel i subversiu fins a quedar reduït als passadissos de la universitat.

Aquesta pèrdua de força va venir donada, parcialment, pels conflictes que van sorgir amb els òrgans directius universitaris, degut al contingut de les exposicions i discursos que generaven. Moltes de les obres exposades transgredien les normes acadèmiques i aquest fet va generar tensió entre els artistes, els quals no estaven disposats a modificar o censurar les seves propostes, en contraposició amb la voluntat de les autoritats institucionals, de manera que l’espai, el qual s’havia concebut de manera inicial com a lloc lliure d’expressió va esdevenir una sala limitada pels criteris rígids de la universitat.

Algunes de les exposicions que van reflectir aquest caràcter crític, van ésser Homenatge a Duchamp (1984), F.W. Show (1984) i Carob i les mil i una garrofes (1986). En aquestes, i altres exposicions de l’Espai B5-125 es van produir queixes i altercats que van obligar als alumnes, artistes i agents culturals que participaven del projecte a desmuntar les exposicions i inclús a clausurar-les.