Guardonats 2018

William Nordhaus

Willian D. Nordhaus (1941) és doctorat per la MIT i professor a la Universitat de Yale. La seva principal contribució ha estat crear models econòmics que integren també el canvi climàtic, els danys que provoca i les polítiques correctores que es poden utilitzar.

Als anys 70s, enmig d’una preocupació creixent sobre la contaminació, alguns economistes, entre els quals hi havia el professor Nordhaus, van concloure que els impostos eren la solució més efectiva per fer-hi front: els governs haurien d’imposar impostos a les empreses contaminants pel seu impacte en el medi ambient i la salut pública.

Segons Nordhaus, els agents econòmics no paguen res per les emissions de carboni. Així que ell és partidari de corregir aquestes externalitats negatives aplicant impostos pel CO2 emès, i d’implantar-los de forma global si es vol que siguin efectius. Per fer un càlcul de l’import d’aquests impostos, Nordhaus va avaluar els costos del canvi climàtic, incloses les pèrdues en els cultius i les inundacions, tot desenvolupant un model econòmic anomenat el model Dinàmic Integrat del Clima i l’Economia o DICE.

L’any 2018, el mateix en què va rebre el premi Nobel, les Nacions Unides van presentar una avaluació signada per més de 180 països a Corea del Sud sobre l’amenaça del canvi climàtic, on les idees de Nordhaus van ser considerades essencials per reduir les emissions del diòxid de carboni que provoca l’escalfament de l’atmosfera.

Paul Romer

Paul M. Romer (1955) és professor a l’escola de negocis NYU Stern i ex economista en cap del Banc Mundial.

Les principals aportacions de Romer es centren en l'estímul que suposa la innovació tecnològica en les polítiques governamentals. Un exemple clar va ser l’èxit aconseguit pels governs reduint les emissions d’ozó als anys noranta.

Romer trencà amb les teories sobre desenvolupament econòmic existents fins al moment, segons les quals la innovació i el progrés tecnològic depenien de les persones, sense tenir en compte els condicionants. Al llarg de diversos articles publicats als 1980s i 1990s, l'autor defensà que invertir en recerca i premiar la innovació a través de lleis en propietat intel·lectual són les vies per estimular la innovació. Les diferències en la política expliquen les diferències en el creixement econòmic a llarg termini, sentencia l'autor.

Romer és un personatge no exempt de controvèrsia. D'una banda, ha criticat l'abús de les matemàtiques en l'economia actual. D’altra, va dimitir del seu càrrec com a cap econòmic del Banc Mundial el gener de 2018, només 15 mesos després del seu nomenament, al suggerir que l’avaluació positiva de les polítiques econòmiques de Xile per part del Banc Mundial, havien estat influenciades per consideracions polítiques. Una altra proposta controvertida de Romer ha estat que els països menys desenvolupats creïn ciutats-Estat amb una regulació fixada per un país o grup de països estrangers, en una mena de neocolonialisme consensuat que afavoriria el desenvolupament i la inversió directa.