Guardonats 2020

Robert B. Wilson

Nobels Economia 2018-2020

Robert B. Wilson (1937) és professor emèrit de la Universitat de Stanford i doctor honorari en economia per l'Escola Noruega d'Economia i Administració Empresarial i, en lleis, per la Universitat de Chicago.

Conegut pels seus estudis sobre administració i economia empresarial, Wilson introduí la programació quadràtica seqüencial a la seva tesis doctoral i ha fet investigació en dissenys de mercats i organització industrial així com en teoria del joc, matèria de la que n'és expert.

Amb la seva recerca, ha influït en la indústria energètica i elèctrica fins al punt de contribuir al disseny del mercat elèctric. Les seves tarifes multidimensionals s'usen en nombrosos sistemes elèctrics de tot el món. A més, va demostrar per què els postors racionals tendeixen a col·locar ofertes per sota del seu millor preu d'estimació: estan preocupats per la maledicció del guanyador, és a dir, per pagar massa i perdre diners.

Wilson ha estat guardonat amb premis com Leo Melamed pel seu llibre Nonlinear pricing al 1995, el premi Golden Goose pel seu treball sobre disseny de subhastes al 2014, o el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en la categoria d'Economia, Finances i Empreses al 2016. Enguany, el premi nobel el comparteix amb el col·lega del qui havia estat assessor de tesis, Paul R. Milgrom.

Paul R. Milgrom

Nobels Economia 2018-2020

Paul R. Milgrom (1948), economista i professor de la Universitat de Stanford, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia 2020 "per les seves millores en la teoria de subhastes i la invenció de nous formats de subhastes".

Expert en teoria de jocs, concretament en subhastes i estratègies de fixació de preus, el professor Milgrom és cocreador del teorema de no intercanvi amb Stokey i cofundador de diverses companyies. De forma conjunta amb Robert B. Wilson, va dissenyar el protocol de subhasta emprat per la Comissió Federal de Comunicacions per a la distribució de freqüències mòbils entre les companyies telefòniques.

Les investigacions de tots dos van tenir implicacions teòriques i pràctiques revolucionàries en el món de les subhastes, ja que van saber crear un mercat més eficient per a compradors i venedors i, així, van contribuir a maximitzar els ingressos de les arques públiques en el mercat elèctric, petrolífer o de telecomunicacions. Un bon exemple d'això va ocórrer el 1994, quan les autoritats nord-americanes van utilitzar per primera vegada un dels seus formats de subhasta per vendre freqüències de ràdio a operadors de telecomunicacions. Des de llavors, molts altres països han seguit els seus passos.

Milgrom ha fet el mateix en l'àmbit de les telecomunicacions, amb la subhasta de freqüències de l'espectre radioelèctric. En els seus treballs, va analitzar les estratègies de licitació, i va provar que el venedor obté més ingressos quan les empreses que competeixen entre si coneixen una estimació de les ofertes de les altres. És a dir, va recomanar el sistema de licitacions obertes.