Guardonats 2019

Esther Duflo i Abhijit Banerjee

Dufflo i Banerjee són parella i professors del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ella, a més, és la segona dona en rebre el premi Nobel d’Economia, després d'Elinor Olstrom. Dufflo és la guardonada més jove de la història, amb 46 anys.

L’enfocament experimental per la reducció de la pobresa implementat per tots dos ha transformat l'Economia del Desenvolupament durant l'última dècada en erigir i inspirar una línia metodològica d'investigació en el camp del desenvolupament econòmic. L'objectiu és donar resposta a preguntes de caire macroeconòmic integrant experiments de camp a gran escala amb la teoria econòmica, per tal de poder obtenir informació rellevant que permeti entendre millor el comportament individual i de les institucions en els països en desenvolupament.

La seva recerca busca entendre la dinàmica econòmica dels països en desenvolupament, amb l'objectiu d'ajudar a dissenyar i avaluar polítiques socials que alleugin la pobresa. En els seus treballs, entre ells Poor Economics: a radical rethinking of the way to fight global poverty (2011), on ambdós són coautors, ofereixen solucions contra la pobresa, basades en l'observació directa i emprant experiments controlats de camp prèviament aleatoritzats. Els seus treballs s'han desenvolupat principalment en els àmbits de salut, educació, inclusió financera, medi ambient i governança.

Michael Kremer

Michael Robert Kremer (1964) és professor a Harvard des de 1999, i va ser premiat amb el Premi Nobel pels seus estudis experimentals per alleujar la pobresa global.

Ha centrat la seva atenció en causes caritatives en un esforç per eradicar la pobresa d'arreu del món. Les organitzacions en què ha participat són un bon exemple: investigador associat a Innovations for Poverty Action, membre de Giving What We Can, fundador i president de WorldTeach i cofundador de Precision Agriculture for Development (PAD).

Kremer va desenvolupar iniciatives de mercat per crear mecanismes de suport al desenvolupament de vacunes per a països en desenvolupament, així com l'ús d’assaigs aleatoris per avaluar intervencions amb vistes a combatre i mitigar la pobresa. Va crear una reconeguda teoria en l'àmbit econòmic pel que fa a les capacitats dels béns complementaris anomenada teoria del desenvolupament econòmic O-Ring de Kremer.

L’any 2000, Kremer, juntament amb Charles Morcom, va publicar un estudi on recomanava als governs combatre la caça furtiva d'elefants emmagatzemant ivori per inundar el mercat si la població d'elefants baixava considerablement.

És l'autor d'una de les teories més acceptades quant al fenomen del creixement de la població, i dels mecanismes econòmics de la transició demogràfica.