L'escriptura com a venjança de classe

"Escric per venjar la meva raça"

Amb aquesta afirmació, Annie Ernaux fa una referència directa a un vers de Rimbaud d'Une saison en enfer: «Je suis de race inférieure de toute éternité» («Soc de raça inferior per tota l'eternitat», traducció de David Cuscó). Aquest motor primigeni que impulsa l'autora és un dels pilars de la seva literatura. Provinent d'una família modesta d'Yvetot (Normandia) amb un passat rural, Ernaux va poder emancipar-se gràcies a uns estudis brillants (esperonats per l'ambició de la mare), que li van permetre, contra tota expectativa, atesa la seva classe social humil, convertir-se primer en professora i, després, en escriptora. El passatge de la classe obrera a la burgesa, en una societat de postguerra on aquestes diferències es feien notar, és una de les experiències que més han marcat l'escriptora, especialment sensible a les injustícies socials.

De rerefons, en totes les primeres obres sura el sentiment d'humiliació i inferioritat cultural que arrossega Annie Ernaux i que també apareix, de manera indirecta, en el seu darrer llibre, L'home jove (2022) quan evoca aquells gestos barroers propis de les classes populars de la Normandia que li recorda el seu jove amant i que ella, ara ja professora burgesa, ha deixat enrere. El sentiment de trànsfuga de classe es reflecteix en els relats La dona gelada (1981), El lloc (1988) i Una dona (1988), on explica per exemple com arriba a avergonyir-se quan rep a casa les seves amigues burgeses que tracten amb condescendència el seu pare, que parla amb expressions locals. També evoca la violència en els modals de la seva mare, que no sap bellugar-se sense donar cops. Ernaux afirma en una entrevista del juliol del 2023 al programa televisiu À l'affiche de France 24 que aquesta mirada, marcada per la pobresa de la seva infància i adolescència, l'acompanya encara ara i que, per exemple, és incapaç de malgastar fulls de paper, i per això sempre n'aprofita les dues cares.

Efectivament, els seus projectes d'escriptura poden estar escrits en el revers de factures, cartes inacabades o prospectes, d'altra banda també per «treure a l'escriptura qualsevol caràcter solemne», tal com explica a L'atelier noir.

D'altra banda, l'ascensió social està directament vinculada amb l'escola, el francès i la presa de paraula. En aquest sentit, Ernaux es responsabilitza de tots aquells que no han pogut explicar la pobresa i tot el que l'envolta, com ara la ignorància, la malaltia i l'alcoholisme. Així, a Una dona, escriu: «Una vigília de Pentecosta, em vaig trobar amb la meva tia M. quan tornava a casa de l’escola. Com cada dia de descans, ella anava al centre amb la bossa plena d’ampolles buides. Em va fer dos petons sense poder dir res, fent tentines. Crec que mai no podré escriure com si no m’hagués creuat amb la meva tieta aquell dia.»