Sempre m’havia semblat que no era jo un escriptor amb condicions per a la narració curta; tenia la impressió, en efecte, que el gènere no encaixava amb les meves facultats, i molt a desgrat meu, havia decidit renunciar al conte.
He dit molt a desgrat meu, perquè, en efecte, la manca d’aquella aptitud m’apesarava; sempre, i d’ençà dels meus començos, m’havia il·lusionat escriure alguna d’aquestes narracions; de comptar amb alguna entre les meves obres. [...] admirador de Wilde en els seus Contes; més admirador encara de Poe, en els d’aquest autor; admirador de Txèkhov i de Boccaccio dintre de la seva manera, sense comptar alguns altres, no tan famosos, creia que a vegades s’enclou molt millor una lliçó, una idea, en una narració breu que en una novel·la; en el conte resulta més fàcil conservar l’atmosfera, [...] per considerar, en una paraula, que com a obra d’art, pot donar-se-li una major perfecció. («Pròleg explicatiu», Narracions del Delta, 1965, p.7)

© Fons Sebastià Juan Arbó (Arxiu Comarcal del Montsià)