Uns apunts inicials

Sempre m’havia semblat que no era jo un escriptor amb condicions per a la narració curta; tenia la impressió, en efecte, que el gènere no encaixava amb les meves facultats, i molt a desgrat meu, havia decidit renunciar al conte.
He dit molt a desgrat meu, perquè, en efecte, la manca d’aquella aptitud m’apesarava; sempre, i d’ençà dels meus començos, m’havia il·lusionat escriure alguna d’aquestes narracions; de comptar amb alguna entre les meves obres. [...] admirador de Wilde en els seus Contes; més admirador encara de Poe, en els d’aquest autor; admirador de Txèkhov i de Boccaccio dintre de la seva manera, sense comptar alguns altres, no tan famosos, creia que a vegades s’enclou molt millor una lliçó, una idea, en una narració breu que en una novel·la; en el conte resulta més fàcil conservar l’atmosfera, [...] per considerar, en una paraula, que com a obra d’art, pot donar-se-li una major perfecció. («Pròleg explicatiu», Narracions del Delta, 1965, p.7)

Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) fou una de les plomes més genuïnes i representatives de la literatura catalana i espanyola del segle XX. Consagrat a la novel·la en ambdues llengües, s’assajà exitosament també en l’articulisme i la biografia, amb alguna incursió puntual en el teatre i la poesia. Les seves Terres de l’Ebre (1932) assenyalaren una fita fundacional en la literatura ebrenca i traçaren en el mapa literari els límits d’un món pràcticament desconegut mitjançant una veu original i poderosa. Obres com Camins de nit (1935), Tino Costa (1947), L’espera (1967) o La masia (1975) n’amplien els horitzons i funcionen com a variacions d’un tema principal: el conflicte existencial de l’individu emmarcat en el paratge esplendorós i agrest del Delta de l’Ebre de finals del segle XIX i principis del XX. La consolidació definitiva de l’escriptor arribaria, però, arran de la concessió del Premi Nadal per Sobre las piedras grises (1949), novel·la que significà també un viratge cap a la temàtica d’ambientació urbana.

Quan es parla de la trajectòria literària de Sebastià Juan Arbó, sovint ha quedat en un segon terme una de les seves facetes més interessants, la narrativa breu, que funciona alhora com la síntesi de la resta. Com expressen les paraules del citat «Pròleg explicatiu» a Narracions del Delta (1965), les inseguretats de l’escriptor, poc avesat al conte, l’havien distanciat d’un gènere en què, tanmateix, trobem algunes de les mostres més reeixides de la seva producció. Aquestes mateixes narracions, com reconeixia l’autor, funcionen com un mostrari dels trets essencials i més representatius de la seva producció, així com de les problemàtiques humanes, en el rerefons social, polític i econòmic de l’època, que s’abatien sobre els habitants de les seves terres de naixença.

Però no són les úniques narracions que va donar a la impremta, ans al contrari. Tot un seguit de contes situats en la ciutat i al voltant de diferents temes va anar apareixent amb la seva signatura en premsa i en volums col·lectius de diversa índole, principalment en espanyol. Molts altres han romàs inèdits, o en forma de projectes inconclusos, i són recuperables únicament a través de la investigació arxivística i filològica.

L’exposició itinerant Els contes de Sebastià Juan Arbó: dels manuscrits a l’edició impresa es va inaugurar el 3 de març de 2023 amb la voluntat de presentar un apropament al públic general a aquest aspecte de l’obra literària de l’escriptor a través dels originals autògrafs dels seus contes conservats a l’Arxiu Comarcal del Montsià. Plantejava un recorregut pels estadis de gènesi, passant per la producció i revisió, i desembocant en la publicació d’obres de narrativa breu. Per primera vegada eren visibles els materials del seu obrador d’escriptura: els documents de planificació de contes publicats, inèdits i projectes; els manuscrits i mecanoscrits amb correccions; els testimonis d’aquests en edicions impreses; fotografies, retrats i il·lustracions originals relacionats, i fins i tot, un dels seus escriptoris. La documentació original conservada en aquest arxiu pertany a l’anomenat Fons Sebastià Juan Arbó, repartit entre Amposta i la Ràpita per voluntat dels seus successors. Aquest llegat, d’un immens valor cultural i històric, es compon en aquesta institució del gruix dels originals que documenten el procés de creació de la seva obra literària i assagística, així com d’un extens epistolari, un catàleg de llibres dedicats per part de les principals personalitats del panorama literari i cultural de la seva època, i la seva biblioteca personal. Les recents actuacions d’inventari i classificació total del fons permeten a la ciutadania i especialistes interessats accedir-hi amb finalitats de consulta i investigació, i en posen a l’abast de l’usuari l’inventari a través de la plataforma Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Domingo. Retrat de Sebastià Juan Arbó. Original. [ACMO / Fons Sebastià Juan Arbó]

Sebastià Juan Arbó remant. [ACMO / Fons Sebastià Juan Arbó]

Autor desconegut. Retrat de Sebastià Juan Arbó de perfil. Original. [ACMO / Fons Sebastià Juan Arbó]