Història del desxiframent de la Lineal B

La història del desxiframent de l’escriptura Lineal B es divideix en tres etapes: la primera, de 1900 a 1935; la segona, de 1936 a 1948; i la tercera, de 1949 a 1952.

1900-1935

El 23 de març de 1900 l’arqueòleg anglès Sir Arthur Evans va començar les excavacions del palau de Cnosos, al centre de Creta, jaciment del segle XV aC, continuant cinc campanyes més fins 1905, desenterrant el que ell va anomenar "Palau de Minos". Amb aquesta excavació Evans provà l’existència d’una civilització ‘minoica’ diferent de la ‘micènica’ del continent, que havia descobert Schliemann el 1876.

Sir Arthur Evans (1851-1941), excavador del Palau de Cnosos (Creta)

Entre el material excavat a Cnosos per Evans hi havia moltes inscripcions en argila. El 1909 Evans publicà Scripta Minoa I, amb part del material epigràfic trobat, on distingeix tres tipus d’escriptures: el més antic el va denominà ‘jeroglífic’ cretenc (avui sabem que és també una escriptura sil·làbica); els altres dos, que ell va considerar descendents d’aquest, els denominà escriptures lineals minoiques A i B. Pel que fa a la Lineal B, Evans classificà el sistema de les xifres, un sistema decimal, definí el caràcter taquigràfic dels signes logogràfics i assenyalà les diverses possibilitats comparatives amb el sil·labari xipriota d’època clàssica, amb dotze signes emparentats.

Les tres escriptures cretenques distingides per Evans: ‘jeroglífic’ cretenc (inscripció a dalt a l’esquerra), Lineal A (tauleta a dalt a la dreta) i Lineal B (tauleta a baix)

A Scripta Minoa I Evans es concentrà en les escriptures ‘jeroglífica’ cretenca i Lineal A (ambdues, pròpies de la civilització minoica, continuen sense estar desxifrades). El material de la Lineal B anava a publicar-se en Scripta Minoa II, però la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la publicació dels quatre volums d’excavacions de The Palace of Minos entre 1921 i 1935 van retardar molts anys, malauradament, la publicació de Scripta Minoa II, que Evans no va aconseguir acabar abans de la seva mort el 1941 (va ser el seu col·laborador Sir John Mires qui el publiqués el mateix any del desxiframent, 1952).

Després de l’excavació de Cnosos i de la troballa d’inscripcions en aquest palau, Evans sostingué fins la seva mort que la civilització minoica era més avançada i dominant que la micènica, que estava sotmesa a ella, i que la llengua de les escriptures ‘minoiques’ no podia ser el grec, opinió que es convertí en cànon de la major part dels intents de desxiframent durant molts anys.

1936-1948

A l’últim volum de The Palace of Minos (1935), Evans publicà un centenar de tauletes en Lineal B, donant inici a una nova etapa d’estudi de l’escriptura. L’interès de Ventris per les escriptures minoiques començà als catorze anys, quan el 1936, en una sortida escolar per veure una exposició dels cinquanta anys de l’Escola Britànica d’Atenes, Evans mostrà algunes inscripcions al grup escolar, i Ventris preguntà: "Diu, senyor, que mai han estat desxifrades?"

El 1939 l’arqueòleg nord-americà Carl W. Blegen va desenterrar el palau de Pilos a Messènia, que ell va anomenar "Palau de Nèstor", trobant 636 tauletes d’argila inscrites en Lineal B, les primers trobades fora de Creta. Unes quantes fotografies publicades al diari Illustrated London News van tenir un gran impacte, començant-se a qüestionar la teoria d’Evans d’un domini minoic al continent grec. Tanmateix, l’esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va impedir la publicació d’aquestes tauletes, que van ser amagades als soterranis del banc de Grècia a Atenes.

Mentrestant, Ventris publicà el 1940 al American Journal of Archaeology el seu primer article: "Introducing the Minoan Language", on de manera poc rigorosa proposava que la llengua de tots els textos cretencs estava relacionada amb l’etrusc.

Molt més fructífera i decisiva per al desxiframent fou l’aportació d’Alice E. Kober (1906-1950), dona pionera en els estudis micènics. Després de doctorar-se el 1932 a la Universitat de Columbia amb una tesi sobre l’ús dels termes de color en els poetes grecs, un cop trobades les tauletes de Pilos el 1939, Kober dedicà la seva investigació a les escriptures cretenques. Kober fou la primera en estudiar de manera sistemàtica la distribució dels signes de les inscripcions, evitant les comparacions arbitràries i externes, intentant trobar pautes de morfologia i sintaxi.

Alice E. Kober (1906-1950), investigadora nord-americna pionera de les inscripcions cretenques.

En una sèrie de quatre articles de 1945 a 1949, Kober va detectar pautes d’inflexió en l’escriptura Lineal B, sens dubte l’avanç més transcendent cap al desxiframent. Són les conegudes "tríades de Kober": sèries de tres paraules amb alternances de signes en el final de cada paraula que ella va afirmar que eren paradigmes nominals. Kober també va convèncer John Myres el 1947 per publicar plegats Scripta Minoa II, però la seva malaltia i després mort el 1950, víctima d’un càncer fulminant, ho va impedir.

Les "tríades" de Kober: sèries de tres paraules amb alternances de signes al final, prova d’una llengua flexiva (p. ex., després del desxiframent, la columna B es llegeix: (I) ko-no-si-ja /Knosia/ ‘dona de Cnosos’; (II) ko-no-si-jo /Knosios/ ‘home de Cnosos’; (III) ko-no-so /Knosos/ ‘Cnosos’)

Mentrestant, l’epigrafista Emmett L. Bennett, Jr., a qui Blegen encarregà en 1939 la publicació de les tauletes de Pilos, va completar la seva tesi doctoral sobre aquestes el 1947, oferint la primera anàlisi paleogràfica científica d’un corpus de documents en Lineal B. Bennett examinà el repertori de signes bàsics de l’escriptura i el seu funcionament.

Emmett L. Bennett, Jr. (1918-2011), epigrafista nord-americà que publicà les tauletes de Pilos i establí el llistat de sil·labogrames i logogrames de la Lineal B

1949-1952

El 1948 Ventris inicià una correspondència amb erudits de tot el món per establir un ‘grup de treball’ per assolir el desxiframent. La idea del ‘grup de treball’, veritable novetat de Ventris en els estudis micènics, li vingué de la seva professió com a arquitecte. Des de 1946, Ventris i altres tres arquitectes, entre ells la seva dona Lois, van formar un equip de treball en projectes d’edificis, amb intercanvis d’idees sobre arquitectura i qüestions socials. Ventris pensà que, després de mig segle amb esforços individuals sense avenços substancials en el desxiframent, era hora de posar en pràctica les tècniques del treball en equip també en aquest camp. Així doncs, el 1949 Ventris envià a vint-i-un investigadors d’Europa i Amèrica un qüestionari amb vint-i-una preguntes sobre la Lineal A i la Lineal B, proposant agrupar les respostes i distribuir-les entre tots els membres del grup. Van respondre deu, més ell mateix, i Ventris va distribuir les respostes el 1950, en el que anomenà Mid-Century Report.

A la seva resposta Bennett anunciava la imminent aparició de dues publicacions seves molt importants per al desxiframent: un article, publicat el 1950, en el que establia el sistema de fraccions de la Lineal A i la Lineal B, i l’edició de les tauletes de Pilos en una transcripció normalitzada, el 1951.

Després del qüestionari, Ventris decidí abordar el desxiframent de mode sistemàtic en 1951 mitjançant una sèrie de notes de treball, que anava enviant a una trentena d’investigadors. La seva primera nota de treball la va escriure el 28 de gener de 1951, i la vintena i última, la del desxiframent, l’1 de juny de 1952. En el decurs d’aquestes notes de treball, Ventris va classificar els signes en nou tipus, va identificar sis signes amb altres sis del sil·labari xipriota (ro, to, se, pa, na, ti) i va crear una graella (grid) on anava col·locant els signes, partint de la idea que es tractava d’un sil·labari obert, és a dir, de signes formats per una consonant + una vocal o per una sola vocal, i d’acord amb la freqüència dels signes. Fins la nota 19, amb data 20 de març de 1952, Ventris pensava encara que la llengua de la Lineal B era l’etrusc. Poc després d’aquesta nota, John Myres va publicà per fi Scripta Minoa II i Bennett li va prestar un índex complet dels grups de signes de les inscripcions de Cnosos i Pilos, abans de publicar-lo el 1953. Amb aquest material, Ventris abandonà en tres mesos la "solució etrusca" per arribar al desxiframent. La clau va ser la seva hipòtesi de que les tríades de Kober designaven topònims i gentilicis derivats d’ells, i això li va permetre llegir noms històrics com Cnosos (ko-no-so) i Tilisos (tu-ri-so).

Inici de la confecció de la graella de Ventris (1951)

Gràcies a la dona d’un amic seu que treballava a la BBC, Ventris va poder explicar el seu desxiframent en una emissió radiofònica de vint minuts l’1 de juliol de 1952. John Chadwick, llavors jove professor de grec de la Universitat de Cambridge, el va escoltar i es posà en contacte amb Ventris. Tots dos iniciaren una estreta col·laboració en la lectura dels textos fins a presentar el desxiframent a la comunitat científica en un article conjunt: "Evidence for Greek Dialect in the Mycenaean Archives", publicat el 1953 al Journal of Hellenic Studies.

Epíleg: post-desxiframent (1953-1956)

John Chadwick (1920-1998), hel·lenista anglès que va col·laborar amb Michael Ventris quan aquest va anunciar el desxiframent a la ràdio.

L’article de Ventris i Chadwick provocà una gran controvèrsia entre els filòlegs i historiadors del món antic, que va durar uns quants anys, amb tota mena d’adhesions i rebuigs del desxiframent. Una confirmació fonamental de la seva validesa va ser la coneguda com "tauleta de les trípodes", PY Ta 641, trobada per Blegen a Pilos el 1952, però que no la donà a conèixer fins 1953, mesos després que Ventris i Chadwick haguessin lliurat el seu manuscrit a la revista. En aquesta tauleta es pot llegir diverses vegades, en singular, dual i plural, el nom grec de les trípodes: ti-ri-po = τρίπως, i el logograma que és un dibuix d’aquest objecte.

PY Ta 641, la "tauleta de les trèbedes", que va confirmar el desxiframent de Ventris (vegi’s Selecció d'inscripcions comentades, Tauleta 1)

Entre 1953 i 1956 l’activitat en torn als textos micènics es va intensificar arreu. Ventris va triomfar explicant el desxiframent al II Congrés Internacional d’Estudis Clàssics, celebrat a Copenhague el 1954. Noves inscripcions en Lineal B van aparèixer a Pilos (1952-1954) i a Micenes (1952-1954). Sota l’impuls de Lejeune, vint especialistes de diversos països van participar al I Col·loqui Internacional d’Estudis Micènics, celebrat als afores de París l’abril de 1956; entre ells, a més de Ventris, Chadwick i Bennett, també hi eren els espanyols Tovar i Ruipérez. Aquest col·loqui va asseure les bases de cooperació desinteressada entre tots els micenòlegs, el que es coneix com esprit de Gif, per desenvolupar les tasques d’edició de textos, publicació de lèxics, organització de col·loquis periòdics, etc.

Ventris, Chadwick i Bennett al I Col·loqui Internacional d’Estudis Micènics (Gif-sur-Yvette, Paris, abril de 1956).

Mentrestant, Ventris i Chadwick van treballar conjuntament en una magna obra durant quatre anys fins la seva publicació el setembre de 1956: Documents in Mycenaean Greek (Cambridge), considerada la ‘Bíblia’ de la Lineal B, on s’expliquen l’escriptura, la llengua i la societat micèniques, i s’analitzen 300 tauletes. En la segona edició de 1973, Chadwick va deixar intacta la primera, per respecte a Ventris, afegint-hi un "comentari addicional" que actualitzava les interpretacions de la primera edició. La fatalitat va fer que, poc després de la publicació de Documents, la nit del 6 de setembre de 1956, Michael Ventris morís a l’instant quan el cotxe que conduïa es va estampar contra un camió en una carretera anglesa. Tenia 34 anys.

La història del desxiframent de la Lineal B fou, en definitiva, la necessària combinació del geni individual de Michael Ventris amb el treball previ i posterior de tres grans investigadors: Alice E. Kober i Emmett L. Bennett, Jr. abans, i John Chadwick després, sense els quals Ventris no hagués assolit l’èxit que es va proposar.

Bibliografia

Emmett L. Bennett, Jr., The Minoan Linear Script from Pylos. Ph.D. Dissertation, University of Cincinnati 1947.

Emmett L. Bennett, Jr., “Fractional Quantities in Minoan Bookkeeping”, American Journal of Archaeology (= AJA) 54 (1950), pp. 204-222.

Emmett L. Bennett, Jr., The Pylos Tablets. A Preliminary Transcription, Princeton 1951.

Emmett L. Bennett, Jr., A Minoan Linear B Index, Yale University 1953.

John Chadwick, El enigma micénico. El desciframiento de la escritura Lineal B, Madrid 1966 [traducció de l’original en anglès, Cambridge 1958].

Arthur Evans, Scripta Minoa, vol. I, Oxford 1909.

Arthur Evans, Scripta Minoa, vol. II: The Archives of Knossos. Clay tablets inscribed in Linear Script B edited from Notes and supplemented by J. L. Myres, Oxford 1952.

Alice E. Kober, “Evidence of Inflection in the ‘Chariot’ Tablets from Knossos”, AJA 49 (1945), pp. 143-151.

Alice E. Kober, “Inflection in Linear Class B: I—Declension”, AJA 50 (1946), pp. 268-276.

Alice E. Kober, “The Minoan Script: Fact and Theory”, AJA 52 (1948), pp. 82-103.

Alice E. Kober, “«Total» in Minoan (Linear Class B)”, Archiv Orientálni 17 (1949), pp. 386-398.

Thomas G. Palaima; E. I. Pope; F. Kent Reilly, III, Unlocking the Secrets of Ancient Writing. The Parallel Lives of Michael Ventris and Linda Schele and the Decipherment of Mycenaean and Mayan Writing, Austin 2000.

Andrew Robinson, The Man Who Deciphered Linear B. The Story of Michael Ventris, London 2002.

Michael Ventris, “Introducing the Minoan Language”, AJA 44 (1940), pp. 494-520.

Michael Ventris, «Work Notes on Minoan Language Research» and other unedited papers, edited  by Anna Sacconi, Roma 1988.

Michael Ventris, “The decipherment of the Mycenaean script”, en Acta Congressus Madvigiani Hafniae 1954. Proceedings of the Second Internacional Congress of Classical Studies, vol. I: General Part, Copenhagen 1958, pp. 69-81.

Michael Ventris; John Chadwick, “Evidence for Greek Dialect in the Mycenaean Archives”, The Journal of Hellenic Studies 73 (1953), pp. 84-103.

Michael Ventris; John Chadwick, Documents in Mycenaean Greek, Cambridge 1956¹, 1973².

Webgrafia

A Very English Genius (part1): documental sobre la vida de Michael Ventris (en vuit capítols)

The story of the decipherment of Linear B with Professor Geoffrey Horrocks (part 1): el professor Geoffrey Horrocks explica el desxiframent.

- Emissió radiofònica de la BBC, 1 de juliol de 1952, en la que Michael Ventris anuncia el desxiframent de la Lineal B: Michael Ventris talking about the decipherment of Linear B (1st July 1952, BBC Radio)