Tauleta 1

PY Ta 641

Títol: Tauleta inscrita en Lineal B procedent de Pilos (Messènia). Datació: ca. 1200 aC. (fotografia, facsímil i transliteració extrets del llibre: L. Godart; A. Sacconi, Les archives du roi Nestor. Corpus des inscriptions en linéaire B de Pylos, vol. II (= Pasiphae XIV), Pisa-Roma 2020, p. 190)

Comentari: Aquesta és la famosa Tauleta dels trespeus, que va suposar la confirmació del desxiframent de Ventris (vegi’s article “Michael Ventris (1922-1956) i el desxiframent de l’escriptura Lineal B”), ja que el dibuix dels logogrames de les vaixelles i recipients es corresponen amb la seva descripció en el text, pel que fa al nombre d’anses (‘orelles’) dels càntirs designats amb el terme di-pa (grec clàssic δέπας ‘copa’): ‘de quatre anses’ (qe-to-ro-we, línia 2), ‘de tres anses’ (ti-ri-o-we-e i ti-ri-jo-we, línies 2 i 3), ‘sense anses’ (a-no-we, línia 3). La tauleta, amb format de fulla de palmera, es va trobar al Archives Complex del palau de Pilos (habitacions 7 i 8), d’on provenen el 80% de les inscripcions d’aquest jaciment, i és obra de l’escriba 2, autor també de les altres dotze tauletes que componen la sèrie Ta. En PY Ta 641 s’anoten, a la línia 1, calders de bronze amb trespeus anomenats ti-ri-po = grec τρίπως: un només té una pota (e-me po-de) i un altre està fora d’ús, ja que té les potes completament cremades (a-pu ke-ka-u-me-no ke-re-a₂); a les línies 2 i 3, tres gerres (qe-to, antecedent del grec clàssic πίθος) i una sèrie de càntirs (di-pa) de mides diverses (me-zo-e ‘majors’ i me-wi-jo ‘menors’) i divers nombre d’anses. Els termes ke-re-si-jo we-ke, referit als assentaments de dos trespeus de la línia 1, sembla significar ‘de factura cretenca’ (grec Κρησιο-ϝεργής).

La sèrie Ta és un inventari de vaixelles i mobiliari del palau de Pilos, resultat de la inspecció del funcionari P^hugebrís en ocasió de la presa de possessió d’Augewas del càrrec anomenat da-mo-ko-ro, segons indica la primera línia de la tauleta que encapçala la sèrie, Ta 711. Aquest inventari es deu a la preparació, i reparació eventual, dels estris necessaris per a la celebració d’un banquet estatal, amb motiu del nomenament esmentat.