Els estudis micènics a Catalunya i Espanya
Des dels inicis de la Micenologia fins avui dia, Espanya ha estat un dels països capdavanters en aquesta disciplina, amb un seguit de generacions d’investigadors a diverses universitats, entre elles la UAB, que han continuat el treball iniciat pels grans hel·lenistes de la segona meitat del segle XX.
El 1951, un any abans del desxiframent de l’escriptura Lineal B, l’interès per les escriptures cretenques va esperonar Antonio Tovar, llavors catedràtic de Llatí a la Universitat de Salamanca, i el seu col·lega italià Emilio Peruzzi, llavors professor a la Universitat de Zurich, a fundar a Salamanca la revista Minos, amb la intenció d’impulsar els estudis dels textos prehel·lènics de Creta i de les escriptures i llengües mediterrànies relacionades amb aquests. El desxiframent de Ventris de la Lineal B l’any següent, 1952, va demostrar l’oportunitat de la nova revista, la primera d’àmbit internacional dedicada exclusivament al nou camp de la Micenologia. Minos ha continuat publicant-se gràcies a l’impuls de Martín S. Ruipérez, deixeble de Tovar, qui va dirigir la revista des del 1955 al 1978, amb el subtítol “Revista de Filología Egea”, i a José Luis Melena, deixeble de Ruipérez, director de la revista des de 1978 a 2012. S’han publicat 39 volums de Minos, degana de les publicacions dels estudis micènics a tot el món; el seu director actual es Julián Méndez Dosuna, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Salamanca.
D’altra banda, uns anys abans, el 1948, Benito Gaya Nuño, catedràtic de Grec de l’Institut de Sòria, va defensar la seva tesi doctoral: “Estudio de escritura y lengua cretenses” a la Universitat de Madrid, que va rebre el premi Luis Vives del C.S.I.C. el 1949. La seva recerca va continuar fins la publicació del volum Minoiká, l’any 1952. Malauradament, la seva mort prematura el 1953 va truncar la seva investigació en aquest camp.
Després del I Col·loqui Internacional d'Estudis Micènics, celebrat als afores de París el 1956, on Martín S. Ruipérez va ser escollit membre del CIPEM (Comité International Permanent des Études Mycéniennes) en representació d’Espanya, la Micenologia es va anar consolidant entre els hel·lenistes espanyols especialment amb els treballs dels professors Ruipérez, Adrados i Fernández Galiano (vegi’s el seu excel·lent llibret de 1959), fins culminar en la celebració del V Col·loqui Internacional de Micenologia a Salamanca el 1970, organitzat per Martín S. Ruipérez (vegi’s les actes del col·loqui publicades el 1972).
Des de llavors els professors Ruipérez i Adrados van crear una escola de deixebles destacadíssims en els estudis micènics, les obres dels quals són fonamentals avui dia en Micenologia. Entre els deixebles del prof. Adrados cal destacar-ne el prof. Bernabé, autor de la primera gramàtica del grec micènic escrita en castellà, en col·laboració amb el seu deixeble Eugenio R. Luján, reeditada el 2020, però molt especialment el prof. Aura Jorro, autor de l’únic diccionari micènic existent a tot el món, en dos volums (1985-1993), un suplement del qual ha estat publicat recentment (2020) pel mateix prof. Aura amb un equip de col·laboradors.
Entre els deixebles del prof. Ruipérez, a banda de la prof. Santiago (vegi’s més endavant, a la secció dedicada a Catalunya) i del prof. García Ramón, que va fer la seva tesi doctoral sobre els orígens postmicènics del grup dialectal eoli, cal destacar-ne sobretot el que està considerat el millor micenòleg actual a tot el món: el prof. José L. Melena. Després de llegir la seva tesi doctoral sobre inscripcions de la indústria tèxtil de Cnosos, un extracte de la qual va publicar en anglès el 1975, el prof. Melena ha fet una carrera extraordinària, amb diversos premis de prestigi, com el premi "Euskadi" d’investigació l’any 2000, que l’ha portat al capdamunt de la Micenologia, essent elegit secretari general del CIPEM, succeint a John Chadwick, el 1990, càrrec que va deixar el 2010, i, a més de molts estudis fonamentals, essent l’autor de les principals edicions actuals dels textos micènics: les de Cnosos (2019), Pilos (2021) i, conjuntament amb Jean-Pierre Olivier, Micenes, Tebes i Tirint (1993), en procés de revisió. A més, juntament amb el prof. Ruipérez, ha escrit el millor llibre introductori en castellà al món micènic (1990), i ha organitzat l’única gran exposició haguda a Espanya sobre la cultura micènica (1992).
La continuïtat de l’obra dels deixebles de Adrados i Ruipérez s’ha vist fins i tot ampliada amb la tercera generació de micenòlegs, amb les tesis doctorals, sostingudes l’última dècada a Madrid, de Serrano (2016), Piquero (2017; llibre publicat el 2019) i Alonso (2020), deixebles de Bernabé, Aura, Luján i Domínguez Monedero, sobre aspectes bàsics de l’actualitat investigadora, i també a la UAB, amb un seguit de tesis doctorals de que parlarem a continuació. Cal esmentar, a més, la investigació duta a terme a Sevilla per Jiménez Delgado, que culminà en la publicació de l’única sintaxi del grec micènic (2016).
Els estudis micènics a Catalunya i la UAB
Va ser el prof. Alsina, catedràtic de Grec a la UB, qui introduí els estudis micènics a Catalunya poc després del desxiframent, iniciant una extensa adquisició bibliogràfica en aquest camp disponible a la Biblioteca de Lletres de la UB. Però la figura clau de la difusió del micènic a casa nostra és la de la prof. Rosa-Araceli Santiago Álvarez, Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la UAB i deixeble del prof. Ruipérez a Salamanca, qui, després d’uns cursos com a professora Ajudant de Grec a la Universitat de Salamanca, va arribar a Barcelona el 1963 com a catedràtica de Grec de l’Institut Joan d’Àustria, essent professora Ajudant a la UB entre 1964 i 1966, i es va incorporar com a professora a la UAB el 1972, continuant fins la seva jubilació el 2008. La prof. Santiago va llegir la seva tesis doctoral sobre documents micènics a la Universitat de Salamanca el 1972, sota la direcció del prof. Ruipérez (tesi publicada el 1987 en la col·lecció "Monografies de Faventia"), i des de llavors durant més de trenta anys mai va deixar de dedicar-se a la Micenologia, amb la compra sistemàtica de llibres per a la Biblioteca de Lletres (avui dia d’Humanitats), que, gràcies a ella, conté el repertori bibliogràfic micenològic més gran amb diferència de tot Catalunya, i, especialment, amb la docència, impartint assignatures de micènic tant a la llicenciatura de Filologia Clàssica com al doctorat i Màster d’aquest àmbit. Sense la prof. Santiago no hi hauria estudis de micènic a Catalunya.
Qui escriu aquestes línies, Carlos Varias, va ser iniciat a la Micenologia per la prof. Santiago en un curs de doctorat del 1987-1988, va fer la tesina sobre una inscripció de Cnoso sota la seva direcció (1989) i va ser presentat per ella al prof. Melena, per tal que aquest li dirigís la tesi doctoral sobre les inscripcions de Micenes (1993). Des de llavors, el prof. Varias, guanyador del Michael Ventris Memorial Award de l’Institut d’Estudis Clàssics de Londres (1998), representant d’Espanya al CIPEM des del 2010 i actual secretari general d’aquest organisme des del 2021, s’ha dedicat intensament als estudis micènics, havent organitzat un congrés a la UAB que commemorà els 55 anys de Micenologia (2007), havent convidat un micenòleg de prestigi, el prof. Thomas G. Palaima, de la Universitat de Texas a Austin, com a professor Fullbright a la UAB el curs 2006-2007, i sobretot, amb la docència, havent dirigit tres tesis doctorals la darrera dècada a la UAB: les de Vittiglio, en italià (2012; llibre publicat el 2017), Arco (2016), i, en co-direcció amb la prof. Marta Oller, la de Borguñó, sobre les dones treballadores en el món micènic i el món homèric (2021), a més de diversos Treballs de Fi de Grau. En definitiva, el futur dels estudis micènics a la UAB està plenament assegurat amb les noves generacions d’estudiants que s’hi inicien a partir de l’assignatura optativa de 4rt que es programa dins el Grau de Ciències de l’Antiguitat.
Bibliografia
AA.VV., El Mundo Micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea (1600-1100 a. C.), (catàleg de l’exposició celebrada al Museo Arqueológico Nacional), Madrid 1992.
Alonso Moreno, Claudia Valeria, El colapso de los Estados palaciales micénicos: Pilo como estudio de caso. Análisis interno, contexto suprarregional e implicaciones históricas. Tesis doctoral, Madrid 2020.
Arco Coca, Roser, Estudio del léxico micénico referido a la industria del aceite perfumado. Tesis doctoral, Bellaterra 2016.
Aura Jorro, Francisco, Diccionario Micénico (DMic.), vol. I, Madrid 1985; vol. II, Madrid 1993.
Aura Jorro, Francisco; Bernabé, Alberto; Luján, Eugenio R.; Piquero, Juan; Varias García, Carlos, Suplemento al Diccionario Micénico (DMic.Supl.), Madrid 2020.
Bernabé, Alberto; Luján, Eugenio R., Introducción al griego micénico. Gramática, selección de textos y glosario. 2ª edición corregida y aumentada, Zaragoza 2020.
Borguñó Ventura, Isabel, Personal femenino dependiente en la Grecia antigua. Un estudio comparado de los textos micénicos y los poemas homéricos. Tesis doctoral, Bellaterra 2021.
Fernández Galiano, Manuel, Diecisiete tablillas micénicas, Madrid 1959.
García Ramón, José Luis, Les origines postmycéniennes du groupe dialectal éolien. Étude linguistique, Salamanca 1975.
Gaya Nuño, Benito, Minoiká. Introducción a la epigrafía cretense, Madrid 1952.
Jiménez Delgado, José Miguel, Sintaxis del griego micénico, Sevilla 2016.
Melena, José Luis, Studies on Some Mycenaean Inscriptions from Knossos Dealing with Textiles, Salamanca 1975.
Melena, José Luis, Ex Oriente Lux. La aportación de las filologías del Oriente Próximo y Medio Antiguo a la comprensión de los primeros textos europeos, Vitoria 1984.
Melena, José Luis, Textos griegos micénicos comentados, Vitoria 2001.
Melena, José Luis, The Knossos Tablets. Sixth Edition. A transliteration by José L. Melena in collaboration with Richard J. Firth, Philadelphia 2019.
Melena, José Luis, The Pylos Tablets. Third Edition in Transliteration by José L. Melena with the collaboration of Richard J. Firth, Vitoria 2021.
Melena, José Luis; Olivier, Jean-Pierre, TITHEMY. The Tablets and Nodules in Linear B from Tiryns, Thebes and Mycenae. A Revised Transliteration, Salamanca 1991.
Minos. Revista de Filología Egea, Publicaciones de la Universidad de Salamanca (1951-).
Piquero Rodríguez, Juan, El léxico del griego micénico. Index Graecitatis. Étude et mise à jour de la bibliographie, Nancy 2019.
Piquero Rodríguez, Juan, La civilización micénica, Madrid 2020.
Ruipérez, Martín S. (ed.), Acta Mycenaea. Proceedings of the Fifth International Colloquium on Mycenaean Studies, held in Salamanca, 30 March - 3 April 1970, 2 vols., Salamanca 1972.
Ruipérez, Martín S.; Melena, José Luis, Los griegos micénicos, Madrid 1990.
Santiago Álvarez, Rosa-Araceli, Nombres en -εύς y nombres en -υς, -υ en micénico. Contribución al estudio del origen del sufijo -εύς, Bellaterra 1987.
Serrano Laguna, Irene, La religión micénica en las tablillas de Tebas. Tesis doctoral, Madrid 2016.
Varias García, Carlos, Los documentos en lineal B de Micenas. Ensayo de interpretación global. Tesis doctoral, Bellaterra 1993 (http://www.tdx.cat/handle/10803/5550).
Varias García, Carlos (ed.), Actas del Simposio Internacional: 55 Años de Micenología (1952-2007) (Bellaterra, 12-13 de abril de 2007), Bellaterra 2012.
Vittiglio, Nicola Antonello, Il lessico miceneo riferito ai cereali, Firenze 2017 (llibre basat en la seva tesi doctoral: Studio del lessico miceneo riferito ai cereali, Bellaterra 2012).