L’escriptura sil·làbica Lineal B i les inscripcions micèniques

Repertori de signes de l’escriptura Lineal B (fonètics i logogràfics)

La lineal B utilitza dos repertoris de signes: un fonètic, el sil·labariIMATGE 1, i l’altre logogràficIMATGE 2. El sil·labari està compost per 87 sil·labogrames, dels quals 73 estan desxifrats i 14 encara resten sense desxifrar o la seva lectura no està confirmada. 59 (i quasi segur 60) sil·labogrames corresponen al repertori bàsic, comú a tots els jaciments micènics; són sil·labogrames primaris, pertanyents a tretze sèries consonàntiques. Els 27 sil·labogrames restants formen el repertori secundari; poden ser signes alternatius a alguns dels sil·labogrames bàsics, anomenats “doblets”, o bé alternatius a grups de dos sil·labogrames, anomenats “complexos” (vegi’s apartat següent).

Els logogrames, numerats a partir de 100, serveixen per designar els objectes de què tracten les inscripcions. Poden ser substantius o adjectius. Els substantius són de tres tipus:

1/ icònics (per exemple: nº 100: “home”; nº 105: “cavall”);

2/ fonètics (per exemple, nº 145: “llana”, format per la unió dels sil·labogrames ma i ru, probablement perquè maru era el nom minoic de la llana);

3/ abstractes (ni icònics ni fonètics) (per exemple: nº 107: “cabra”; nº 121: “ordi”).

Els logogrames adjectius s’afegeixen als substantius de manera integrada o independent. Consisteixen en sil·labogrames usats com abreviatures acrofòniques de paraules. Exemple de logograma adjectiu independent és ZE, que designa un “parell” -ζεῦγος- d’objectes; exemple de logograma integrat és TELA+TE (nº 159+TE), on TE, abreviatura de te-pa (gr. clas. τάπης), designa un “cobertor”. Els logogrames adjectius independents també s’anomenen ‘adjunts’.

El número total de logogrames diferents són 132, dels quals un terç, 45, no està encara desxifrat, i uns altres 26 corresponen a diferents tipus de vasos, molts d'ells no identificats.

Entre els logogrames s’hi inclouen els que indiquen pesos i mesures (nº 110 a 118). El sistema de pesos i de mesures micènic constitueix una innovació sense precedents a la Lineal A. El sistema de pesos està format per una sèrie de cinc unitats, cadascuna de les quals és una fracció de l’anterior: L (nº 118) com unitat màxima d’uns 30 kg.; M (nº 117), d’1 kg.; N (nº 116), de 250 gr.; P (nº 115), de 20 gr., i Q (nº 114), de 10 gr. Només en el cas de la “llana” i del “safrà” la unitat màxima no està representada per L, sinó pel mateix logograma, LANA i CROC respectivament, indicant 3 kg. el primer i una mica més de 10 gr. el segon.

Com a sistemes de mesures n’hi ha dos: un d’àrids i un altre de líquids. Tots dos fan servir els mateixos logogrames de les dues unitats inferiors, però no els de les dues superiors. El sistema de mesures per a àrids té com unitat màxima 96 litres, que és designada pel mateix logograma (FAR, HORD, etc.), excepte en el cas del logograma nº 123, AROM, que designa un “producte aromàtic” genèric (sovint especificat per un adjunt). La resta d’unitats son T (nº 112), de 9,6 litres, V (nº 111), de 1,6 litres, i Z (nº 110), de 0,4 litres. El sistema de mesures per a líquids té com unitat màxima 28,8 litres, que és designada igualment pel mateix logograma (VIN, OLE, etc.); la resta d’unitats són S (nº 113), de 9,6 litres, V (nº 111), de 1,6 litres i Z (nº 110), de 0,4 litres. Com a mesura de superfície s’utilitza el logograma que designa el “blat”, GRA, amb un valor de 60 àrees, subdividit en T, que indica 6 àrees, V, una àrea, i Z, 2,5 m2.

Finalment, hi ha el sistema numeral, de caràcter decimal, amb cinc signes diferents: | , per a la unitat; —, per a la desena; O, per a la centena; , per al miler, i , per a deu mil.

Característiques gràfiques del sil·labari Lineal B

El sil·labari micènic, derivat de l’escriptura minoica Lineal A, és bastant deficient per anotar la llengua grega. D’una banda, no distingeix entre vocals breus i llargues, entre vocals tòniques i àtones, entre consonants simples i geminades, entre oclusives sordes, sonores i aspirades, excepte en les dentals, on existeix una sèrie pròpia per a la dental sonora (d-), ni distingeix les consonants líquides (/l/ i /r/), ni entre vocal aspirada i no aspirada. D’altra banda, no anota els diftongs amb segon element -i, ni la consonant final d’una síl·laba tancada, excepte si aquesta és una oclusiva, o bé si està davant d’una sonant, casos en que se anota amb la vocal de la síl·laba següent (p. ex. ko-no-so = Κνωσός ‘Cnosos’). Totes aquestes mancances fa que bastants paraules diferents s’escriguin igual: p. ex., pa-te pot ser πατήρ ‘pare’ o πάντες ‘tots’; ka-ko pot ser κακός ‘dolent’ o χαλκός ‘bronze’; pa-si pot ser *πάνσι (datiu: ‘per a tots’) o φᾱσί ‘(ell, ella) diu’; da-mo pot ser nominatiu singular δᾱμος ‘comunitat’, acusatiu singular δᾱμον, nominatiu plural δᾱμοι, etc.

Tanmateix, els micènics van tractar de pal·liar aquestes deficiències creant sil·labogrames alternatius al repertori bàsic on veien més necessitat de fer-ho. D’una banda, els anomenats ‘doblets’, sil·labogrames amb un valor fonètic precís que poden substituir al sil·labograma bàsic: p. ex., el sil·labograma a2 indica vocal "a" aspirada: ἁ, de manera que el terme pa-we-a2 apareix alternant amb pa-we-a, tots dos amb el mateix valor fonètic: *φάρϝεhα, plural d’un tipus de roba. D’altra banda, els anomenats ‘complexos’, que serveixen per precisar grups fonètics grecs i són alternatius a dos sil·labogrames: p. ex., el sil·labograma nwa apareix alternant amb nu-wa en paraules com pe-ru-si-nwa / pe-ru-si-nu-wa: *περυσινϝά ‘de l’any passat’.

Característiques principals de les inscripcions micèniques

Avui dia es conserven al voltant de 5.600 inscripcions en argila i 197 vasos inscrits en Lineal B. Totes les inscripcions en argila son documents administratius dels palaus micènics (segles XIV-XIII aC), comptes abreviats que anoten moviments de mercaderies i de persones, ofrenes a divinitats i santuaris i registres fiscals, que s’han conservat pels incendis de les estances on hi eren. A diferència de les civilitzacions coetànies del Pròxim Orient Antic, no hi ha cap text literari, ni cartes, ni descripcions de rituals, ni cap text privat. Únicament un parell o tres de textos figuren en un suport diferent: una pedra i una copa, trobades a l’antiga Jolcos (actual Volos, a Tessàlia) i un segell lentoide d’ivori trobat a Medeon (Fòcida). Tot i aquesta escassetat textual, s’ha pogut restablir gran part de la societat i de l’economia de l’època palacial micènica en estudiar els diversos càrrecs, individus i divinitats que apareixen a les inscripcions (com wa-na-ka = Ϝάναξ ‘rei’, ra-wa-ke-ta = λᾱϝᾱγέτᾱς ‘cap de l’exèrcit’, etc.).

La major part de les inscripcions en argila són tauletes de diversa grandària, si bé hi ha dos tipus bàsics: la tauleta de fulla de palmera, inscripció simple d’una o dues línies, i la tauleta de full de pàgina. A més, hi ha dos tipus més d’inscripcions: l’etiqueta, grapat d’argila esclafat contra el costat accessible de cistelleria d’un arxivador, amb informació succinta, i el nòdul, prisma d’argila de dues o tres cares, en el qual s‘ha embotit el nus d‘una llaçada, que porta informació breu i concreta, reunida després en una tauleta, del producte o animal al que acompanya com a certificat.

Els deu jaciments micènics on s’han trobat, fins ara, inscripcions en argila en Lineal B són els següents:

1) Cnossos (Creta): unes 4.100 inscripcions, que van de ca. 1400 al 1230 aC.

2) La Canea (Creta): 5 tauletes, de ca. 1300-1250 aC.

3) Pilos (Messènia): unes 900 inscripcions, de ca. 1200 aC (excepte quatre, que són del 1400 aC).

4) Iklaina (Messènia): 1 tauleta, de ca. 1250 aC.

5) Tebes (Beòcia): 363 inscripcions, de ca 1200 aC.

6) Micenes (Argòlida): 88 inscripcions, de ca. 1300, 1250 i 1200 aC.

7) Tirint (Argòlida): 27 tauletes, de ca. 1200 aC.

8) Midea (Argòlida): 4 nòduls, de ca. 1200 aC.

9) Volos (Tessàlia): 2 tauletes, de ca. 1200 aC.

10) Hagios Vasilios (Lacònia): unes 110 inscripcions, encara inèdites.

D’altra banda, s’han trobat 193 inscripcions en Lineal B pintades en gerres d’estrep micèniques, la forma més característica i abundant de la ceràmica micènica, trobades per milers per tot el Mediterrani, que contenien bàsicament oli d’oliva; també sis vasos més que no són gerres d’estrep porten inscripcions en Lineal B. Es tracta de breus epígrafs on s’anoten un topònim i/o un antropònim. Aquestes inscripcions s’han trobat en disset lloc diferents, destacant els 75 exemplars a Tebes i els 45 a Tirint i La Canea. Les anàlisis químiques d’argila han revelat que el 90% de les gerres d’estrep inscrites procedeixen de la regió de La Canea (Creta occidental) i un 10% de Creta central, d’on es difonien per tot arreu. La seva datació és del segle XIII aC. Respecte a la seva funció, últimament es pensa que sí pertanyien al circuit administratiu dels palaus micènics.

Bibliografia

Bernabé, A.; Luján, E. R., Introducción al griego micénico. Gramática, selección de textos y glosario, Zaragoza 20202.

Del Freo, M.; Perna, M. (eds.), Manuale di epigrafia micenea. Introduzione allo studio dei testi in lineare B, 2 vols., Limena 2016.

Duhoux, Y.; Morpurgo Davies, Anna (eds.), A Companion to Linear B. Mycenaean Greek Texts and their World, Louvain-la-Neuve, vol. I, 2008; vol. II, 2011; vol. III, 2014.

Ruipérez, M. S.; Melena, J. L., Los griegos micénicos, Madrid 1990.