La Biblioteca Econòmica Carandell

Al pis de l’Eixample, els Carandell s’hi van instal·lar l’any 1939 i s’hi van estar fins els anys 50. La Biblioteca Carandell va sorgir de l’interès i la passió del Joan Carandell cap a l’Economia, una disciplina que a Espanya als anys 30 era encara molt naixent però que ja estava molt present als Estats Units. Aquest interès el va esperonar a crear una extraordinària biblioteca (que ja havia començat a fer abans de la guerra). Segons el seu fill Josep Maria, va arribar a tenir milers de volums (1) .


Es va crear a l’ampli semisoterrani de la casa. En Joan Carandell va veure les possibilitats del lloc i va contractar fusters, electricistes, pintor

biografia_carandell_05.jpg


Plànol del semisoterrani del pis de Provença, 288, destinat a ser l’espai de la Biblioteca Carandell (foto cedida per Assumpció Carandell i Robusté)

Un cop fet això va buscar personal per a començar a classificar i catalogar els documents que havia anat recollint i comprant al llarg d’aquells anys, sobretot als llibreters de vell, acompanyat sovint per la seva filla Assumpció. Això és el que descriu el seu fill de la Biblioteca (1):

(...) a la biblioteca, hi treballaven cinc o sis persones fent fitxes; el fet realment important no eren els mateixos llibres, sinó la informació que se n’extreia resumida en milers de fitxes on s’esmentava i detallava una munió de referències que contenien totes les dades importants. Va arribar a tenir un milió de fitxes (...)

biografia_carandell_06.jpg

(Fitxa manual original trobada dins el V.1 del document)


(...) entre els qui les elaboraven hi havia la professora d’alemany, el professor rus d’en Lluís, el secretari del pare... molta gent interessada venia a consultar-la. El que era curiós era veure-hi els retrats de Marx i Engels al costat d’altres importants economistes de la història. Devia ser l’únic lloc del país on s’exhibien (...)

biografia_carandell_07.jpg

(Imatge cedida per Assumpció Carandell i Robusté del seu arxiu personal)

El mateix Joan Carandell parla de la Biblioteca en l’entrevista de La Vanguardia (2) (3):


(...) vaig arribar a reunir 27.000 exemplars. Ara ocupa un lloc d’honor ... a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Bellaterra. Però no només hi havia llibres sinó també documents d’importància capital: per exemple, cartes de Cabarrús sobre la fundació del Banco de España, molts pergamins i entre ells un de Jaume el Conqueridor i altre de Ramon Folch de Cardona, en el que parla sobre senyorejar el Golf de Venècia amb les naos catalanes; ambdós documents els tinc dipositats en el Museu Marítim (...)


(...) aquesta biblioteca oferia una altra singularitat rellevant, apart del valor bibliogràfic: el sistema de fitxes que jo havia establert. A més a més de la tipogràfica i l’alfabètic d’autor, gràcies als informes de lectura, feia buidar fitxes de tota la documentació d’interès que els llibres contenien. Vaig arribar a reunir més d’1.400.000 fitxes gràcies al treball realitzat per 26 col·laboradors (...)


En realitat, si ens fixem bé, el que ens està descrivint és una autèntica base de dades, però manual. Malauradament aquesta documentació no es va poder recuperar mai, es van perdre en trasllats posteriors (4)


El contingut de la Biblioteca Econòmica Carandell dipositada a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB ja està àmpliament descrit en els altres apartats del web i en diferents articles a la Viquipèdia. En la col·lecció, hi ha una bona part de pragmàtiques i altres documents legals però una gran part està dedicada a l’Economia de finals del segle XIX i principis del XX.


És especialment destacable el seu interès per l’aspecte econòmic de temes de caire quotidià com ara:

  • estudis sobre l’economia de l’agricultura (cereals, cotó, lli, llana, la vinya i la fi·loxera...),
  • la indústria alimentària (sucre, blat, pa, oli i olives, cafè, viticultura petroli ...),
  • estudis sobre l’economia a Catalunya (del gremi de fabricants a Sabadell, de Terrassa ...), Espanya, Europa, Cuba, Estats Units...,
  • estudis sobre la indústria del carbó vegetal, de la fusta),
  • estudis sobre els ferrocarrils,
  • llibres sobre aspectes de la banca, la hisenda, el comerç local, nacional i internacional, la moneda, el tràfic marítim, estudis sobre la salubritat de Barcelona, de com ens veien els estrangers,
  • documents sobre la República, cròniques periodístiques de la guerra de Franco a l’Àfrica, la Guerra carlista, les conseqüències econòmiques de la Guerra a Espanya...

Cal destacar també altres temes que poden tenir interès pels investigadors perquè són absolutament contemporanis, com ara l’asil polític, el bilingüisme a Catalunya i les qüestions catalanes, els drets de les dones (normativa perquè les dones no hagin de treballar de peu, per exemple, regulació de les hores), els drets dels infants, els drets dels treballadors (el descans dominical, comparatives amb treballadors d’altres països, per exemple Alemanya...), el deute públic ...


Paga la pena també llegir la descripció de la Biblioteca que fa en Germán Masid (5), on dona informació i amb bastant detall de dades sobre el local, col·leccions documentals i referències directes de la família Carandell, extretes també de les seves entrevistes amb Assumpció, Mercè i Cristián Carandell Robusté.

(Fotografies cedides per Assumpció Carandell i Robusté del seu arxiu personal)

Un dels documents més destacables és el llibre Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII (Separata de los Anales de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas). L’original de l’autor estava publicat l’any 1879 i reeditat el 1947, 1954 i el 1979. El llibre és de l’historiador, jurista i economista gallec del segle XIX, Manuel Colmeiro. Segons en German Masid (5) l’edició de 1879, que portava un retrat de l’autor gravat a l’aiguafort per José María Chico, era de 300 exemplars, els 100 primers van ser per als socis de la ABB (Associació de Bibliòfils de Barcelona) i la resta per als representants del món de l’empresa i l’economia . A les biblioteques de la UAB hi ha diferents edicions, la més actual és una 5a ed. ubicada a la Biblioteca de Comunicació de l’any 1979. A la Biblioteca de Ciències Socials tenim un altre document que no especifica l’any d’edició i un altre exemplar que forma part de la Biblioteca Carandell que és una còpia feta l’any 1943 del primer volum que estava en aquell moment exhaurit. En la seva portada apareix la següent nota:


Agotada la presente obra se procede a su copia, sacada de las Memorias de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas edición de 1879, tomo I / trabajo ejecutado por la Biblioteca Carandell, 1943.

(1). García Ferrer, Joan Manuel. (1999). Josep Maria Carandell. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Comissió de Cultura
(2) En castellà a l'original
(3) Permanyer, Lluís (1987). Joan Carandell : un senyor de Barcelona. La Vanguardia, (27-10-2016)
(4)
(5). Masid Valiñas, Germán. Juan Carandell Marimón (“Llorenç Sant Marc”) (1901-1988) [Socio núm. 51] de la Real Biblioteca.