La tornada a Barcelona

Abans de viure a Burgos l’any 1938, la família es va establir a Bilbao on va treballar de nou d’advocat. Van viure a un pis del carrer del Licenciado Pozas a l’eixample de la ciutat on va néixer una de les filles, la Teresa, actualment professora d’universitat als Estats Units. Més endavant, de mica en mica i de forma esglaonada es van tornar a reunir tots a Barcelona.

A Barcelona continua treballant com a advocat especialitzat en Dret Mercantil i es nomenat president de l’Institut d’Estudis Hispànics de Barcelona, que abans havia estat l’Institut de Cultura Hispànica i participa en nombroses activitats econòmiques: treballa en negocis d’importació i exportació, crea una oficia de patents i desenvolupa la seva activitats en llocs de responsabilitat de la Banca Tusquets. Com que el pis que havien tingut a la Diagonal havia quedat malmès en un bombardeig, en Joan Carandell va comprar un pis al carrer de Provença núm. 288, entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia (1). L’edifici constava de dues plantes, un entresòl i el semisoterrani. Aquí s’anaven recollint els documents del seu projecte de biblioteca i on es crearia la Biblioteca Econòmica Carandell.

La casa dels Carandell es va convertir sobretot entre els anys 1948-1951 en un lloc de trobada i de tertúlia tots els dissabtes al matí. Allà es trobaven José Agustín Goytisolo (que es va casar amb la filla gran, L’Assumpció Carandell) i Juan Goytisolo, Ana María Matute, Mario Lacruz, Juan Germán Schroeder, Sempronio, Tísner, Joan Alavedra (secretari de Francesc Macià i pare de Macià Alavedra), Martí de Riquer i, en qualitat d’amic de l’Eloi Robusté, en Josep Pla. Hi ha nombroses anècdotes i comentaris en el llibre de J.M. Garcia i Martí amb tots aquets personatges (va ser un temps de bonança econòmica i també es va comprar del Mas Bové (2) una casa amb una finca molt gran, construïda al segle XIX, a Reus, que passà a dir-se Mas Carandell. Actualment aquest edifici (sense els seus magnífics boscos i jardins), pertany a l’Ajuntament de Reus i té la seu l’Institut Municipal de Formació i Empresa, entre d’altres.

Com a persona emprenedora i arriscada que era, va viure molts alts i baixos econòmics. Un cop més, als voltants de 1952 degut a la fallida de la Banca Tusquets, en Joan Carandell va haver d’enfrontar de nou problemes econòmics tenint que deixar el pis del Carrer Provença i instal·lant la família al Mas de Reus on la seva dona, la Josefina Robusté se’n va fer càrrec posant-la en explotació. En Joan Carandell es desplaçà a Madrid amb l’objectiu de començar de nou i l’any 1958 se n’hi va tota la família per tornar ja definitivament a Barcelona l’any 1962. (és en aquests trasllats que es va perdre molts documents de la seva Biblioteca, sobretot les fitxes de buidatges de llibres).

(1) L’any 1999 va ser la botiga de llibres Happy books que hi havia al costat del cinema Montecarlo.
(2) Els temps del Mas va ser una de les èpoques més harmonioses per la família. La Mercè Carandell s’emociona parlant dels jardins de la finca, dels rosers, de les olors, de la gent, dels convidats, de les magnífiques tertúlies, del bon menjar i del bon beure, de les converses lligades d’un dia per l’altre, del cirerer d’arboç, de la savina on a la primavera es posava el rossinyol a qui la mare donava la benvinguda amb una festa. I el parterre al davant de la casa, curull de flors i papallones. En Blas de Otero que s’hi passava llargues temporades al mas va dedicar un poema a la Mercè, El lagarto y la mariposa.