El Matrimoni Carandell-Robusté

En Joan Carandell es va casar amb la Josefina Robusté l’any 1927. La Josefina va tenir un paper clau en el desenvolupament intel·lectual de la família: va fomentar l’interès per la cultura de forma àmplia, en totes les seves vessants. Els Carandell eren una gent oberta, que no tenien prejudicis i eren tolerants amb les idees dels altres. La casa del matrimoni va estar sempre plena de tota mena d’intel·lectuals, escriptors, pintors, polítics, músics... que anaven i venien, i que eren convidats a dinar i a sopar i a llargues sobretaules i tertúlies que sovint acabaven a la matinada.

Molts d’aquests intel·lectuals vivien, en plena dictadura, gairebé en la clandestinitat. Van ser també uns grans apassionats del teatre i sovint feien a casa obres clàssiques amb els seus fills (cosa que va marcar molt en Josep Maria Carandell i que el va fer interessar-se cap el teatre, ja que com diu ell en el seu llibre, va ser el primer cop que es va adonar que es podia fer teatre en català) (1) o bé representaven textos clàssics, com ara Muñoz Seca o Lope de Vega, així com també contes populars.

Aquest ambient tan creatiu i cosmopolita va ser un caldo de cultiu en la vida dels seus set fills, Lluís, Assumpció, Josep Maria, Teresa, Mercè, Joan, i Cristián (en aquest ordre a la fotografia). D’aquesta nissaga ha sortit escriptors i periodistes, metges, mestres, filòlegs i catedràtics, guardonats amb diversos premis com per exemple, el premi de traducció Josep Maria de Segarra atorgat a Cristián Carandell per la seva traducció de la Lisístrata d’Aristòfanes, o el premi Eugeni Molero de Periodisme i Investigació a la secció mèdica de la Mercè Carandell “Vist en consulta” publicada al setmanari "L’hora del Garraf” i "Tres de vuit" el 1994-1995. Igualment destacable la Medalla d’or al mèrit del treball atorgada a Lluís Carandell l’any 1995 i el títol de Fill adoptiu de Madrid donat amb el consens de tots els partits polítics per iniciativa de Tierno Galván. O l’extensíssima obra assagística de Josep Maria Carandell i Robusté que va donar a conèixer amb la seva especialització en l’estudi de l’arquitecte Gaudí.

(1). García Ferrer, Joan Manuel. (1999). Josep Maria Carandell. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Comissió de Cultura

Els set germans Carandell (Lluís, Assumpció, Josep Maria, Teresa, Mercè, Joan i Cristián) davant el Mas
(FOTOGRAFIA DE MERCÈ CARANDELL)