La Guerra Civil Espanyola

Quan a Joan Carandell li pregunten com el va tractar la guerra civil la seva resposta no deixa de ser una mica irònica

“La veritat és que estava massa sol·licitat (...)” (1) en referència a que mentre per una banda el perseguien els de la FAI (perquè li van trobar una carta d’en Cambó a casa seva) també el buscaven des de la Generalitat per a nomenar-lo Director General de Comerç.

En aquells anys i segons les dades de Vicente Moreno Cullell en el seu article de la revista Sapiens “(...) es calcula que entre 50.000 i 60.000 catalans, van poder fugir cap a la zona nacional després de la insurrecció militar del 19 de juliol a Catalunya (...)”

En acabar la Guerra Civil en Joan Carandell va seguir la ruta de molts altres anant cap a Perpinyà, i un cop reunida la família, van anar cap a Burgos. Com altres intel·lectuals, industrials, propietaris agraris i grans comerciants i financers de l’època, en Carandell va ser molt ben rebut, entre altres coses perquè era un expert en la indústria tèxtil. Va ser nomenat Assessor tècnic de la Junta Técnica del Estado, nom del primer govern de Franco.

En paraules del seu fill el meu pare va formar part “de los catalanes de Burgos” (2). Pot semblar contradictori però “(... ) en aquell moment no havia en el sector nacional la sensació que el règim era una dictadura, sinó una reacció momentània davant els esdeveniments (...)” (2).

Cal dir que en aquell moment també era advocat, ofici que exercia amb escreix. Però quan en Joan Carandell va comprendre que el règim de Franco era una veritable dictadura, va aprofitar la seva posició privilegiada per ajudar a moltes persones. Va ajudar a escapar a molts jueus dels camps nazis arranjant els papers perquè poguessin fugir a Anglaterra. Entre els que va mantenir correspondència per aquestes qüestions hi havia en James de Rothschild, banquer i famosíssim per ser el fill d’un dels fundadors de l’Estat d’Israel.

Segons en German Masid (3) “(...) Parece ser que fue por esos años cuando, con su influencia y capacidad de persuasión, dedicó una gran parte de su actividad en conseguir pasaportes para los judíos (...)”.

Per aquest tema va tenir també molta relació amb René Mayer, l’exprimer ministre de França, i amb intel·lectuals i gent important del moment com Eugeni d’Ors, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés i el diplomàtic i home de lletres de Reus, Eduard Toda.

(1) Permanyer, Lluís (1987). Joan Carandell : un senyor de Barcelona. La Vanguardia, (27-10-2016)
(2) García Ferrer, Joan Manuel. (1999). Josep Maria Carandell. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Comissió de Cultura
(3) Masid Valiñas, Germán. Juan Carandell Marimón (“Llorenç Sant Marc”) (1901-1988) [Socio núm. 51] de la Real Biblioteca.

Imatge de la correspondència de Joan Carandell amb J. de Rothschild (foto cedida per Mercè Carandell i Robusté)