Presentació

Entre les grans col·leccions que han anat formant les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupa un espai força remarcable, sens dubte, la Biblioteca Econòmica Carandell. Aquest fons està situat a la Biblioteca de Ciències Socials. Es tracta d’un fons bibliogràfic de gran importància, especialitzat en els principals temes de les ciències socials, constituït fa més de cinquanta anys i integrat exclusivament per obres antigues, publicades essencialment abans de 1950. Sobretot, abraça qüestions essencials dins els àmbits d’economia i empresa, pensament econòmic, sociologia, antropologia i dret econòmic, mercantil, laboral i social.

El nom de la Biblioteca fa referència a la personalitat del seu creador, Joan Carandell i Marimón (1901-1988), economista, advocat i escriptor en català de notable èxit durant la darrera etapa de la seva vida. Fou membre i president (des de l’any 1931) de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, secretari de la Secció de Comerç i Navegació del Foment del Treball Nacional (1931) i representant del Govern de la Generalitat a la Junta del Patronat de l’Institut d’Investigacions Econòmiques que dirigia l’economista i demògraf Josep A. Vandellòs (1935)… En l’època de maduresa personal passats els seixanta anys d’edat, quan va dedicar-se a la literatura, utilitzava el pseudònim de Llorenç de Sant Marc. Va publicar diverses narracions literàries i algunes novel·les policíaques. Era el pare dels grans escriptors Lluís i Josep Maria Carandell i el sogre de José Agustín Goytisolo.

La constitució del fons que avui porta el seu nom és fruit d’una curiositat intel·lectual extraordinària i d’un interès permanent pel coneixement científic. En efecte, Joan Carandell va crear una magnífica col·lecció bibliogràfica especialitzada, d’uns 27.000 volums, tota ella formada, una peça darrere l’altra, amb paciència i amb passió d’autèntic bibliòfil, però també d’apassionat de la ciència econòmica, cercant en llibreters de vell aquelles obres magnífiques que no es podien trobar, en cap cas, al comerç ordinari. Els sotracs que la vida provoca de vegades van obligar Carandell a cercar recursos econòmics, per la qual cosa va acabar venent la seva esplèndida biblioteca a l’organisme patronal de la indústria cotonera l’any 1960.

Durant gairebé vint anys, entre 1960 i 1979, la biblioteca va ser propietat de l’organització empresarial de la indústria tèxtil cotonera, constituïda en Servicio Comercial de la Industria Textil Algodonera (SECEA). Aquesta institució va mantenir oberta la biblioteca i en va facilitar el lliure accés i la consulta als investigadors en condicions veritablement excel·lents. L’esmentada institució, un cop es va haver consumat a Espanya la transició a la democràcia, va abandonar aquella denominació, sota la qual s’escapava de les imposicions totalitàries del règim franquista, i va adoptar com a denominació una fórmula més coherent amb la seva pròpia naturalesa: Asociación Industrial Textil del Proceso Algodonero (AITPA).

L’any 1979 es va acordar traslladar la biblioteca en dipòsit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mitjançant un acord a tres bandes entre l’AITPA, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya i Balears —l’actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona— i la mateixa UAB. El conveni, signat el 28 de setembre de 1979, consistia en l’adquisició, per part de l’entitat financera, de la propietat del fons en forma compartida amb l’entitat empresarial per tal de procedir immediatament a la cessió del fons en dipòsit a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat, avui integrada a la Biblioteca de Ciències Socials. El trasllat i el condicionament del material van culminar amb la inauguració d’aquesta secció a l’espai que la Universitat Autònoma de Barcelona li va reservar durant el mes de febrer de 1981.

La Biblioteca Econòmica Carandell, coneguda així per voluntat de les dues institucions que en van assumir la copropietat i que van acordar cedir-la a la UAB, és resultat, per tant, d’un afany constant i incansable i de l’esperit estudiós i col·leccionista del seu creador. Carandell va dedicar gran part del seu temps lliure a cercar i adquirir, per tota mena de procediments, els més diversos volums d’estudis, monografies, estadístiques, revistes tècniques, diccionaris i enciclopèdies especialitzats. Això va produir-li troballes realment excepcionals.

La Biblioteca conserva nombrosos volums, d’un valor extraordinari, d’escriptors sobre temes econòmics, tant espanyols com francesos, anglesos o italians, del segle XVIII i també del XIX i primera meitat del XX. En molts casos es tracta de primeres edicions i de llibres que no es troben a gaires biblioteques d’Europa. També va aconseguir una quantitat molt gran de publicacions oficials; informacions estadístiques de les branques més variades de la producció, la distribució i el consum de mercaderies; materials sobre agricultura, indústria, construcció, comerç o transports. Carandell tenia una gran amplitud de criteri sobre les regions del món que l’interessava documentar, de manera que també va aconseguir, en la mesura que el mercat al qual tenia accés li ho permetia, peces molt interessants de la literatura econòmica i social dels països llatinoamericans… En tot cas, no hi ha cap mena d’exageració en qualificar la col·lecció creada per Carandell com la millor biblioteca d’economia antiga que hagi format mai una persona particular a Catalunya i a Espanya.

La Biblioteca Carandell incorpora també una part força remarcable de la documentació original de l’arxiu de l’antiga seca o casa de la moneda de Barcelona, dels primers decennis del segle XIX, integrada per llibres de registre i altres documents manuscrits. Altra documentació important de la casa de la moneda de la mateixa època, i per tant força complementària d’aquesta que posseeix la UAB, es troba a l’Arxiu Històric de la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Barcelona. Els llibres de comptes i altres documents de la seca, entre 1808 i 1837 aproximadament, es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB (http://ddd.uab.cat/record/48033) des de qualsevol ordinador. Una part encara més gran d’aquest importantíssim arxiu històric es troba dipositada i catalogada a la Biblioteca Nacional de Catalunya. El fons inclou, addicionalment, una esplèndida sèrie de pragmàtiques reials dels segles XVI, XVII i XVIII, així com també altres documents oficials i d’altra naturalesa, com ara cartes, comunicats, butlles pontifícies, formularis, etc. Segons Jordi Albero (1), la col·lecció es compon de gairebé 1.200 documents, la major part dels quals ha estat digitalitzada per tal de facilitar-ne la cerca, permetre’n una consulta molt més còmoda, des de qualsevol ordinador, i assegurar una millor conservació dels originals, que no hauran de suportar els danys potencials d’una consulta directa.

Jordi Maluquer de Motes

Extret de:
Maluquer de Motes, Jordi. “Biblioteca Econòmica Carandell”. Col·leccions singulars a les biblioteques de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
http://ddd.uab.cat/record/107702

(1) ALBERO, Jordi. «Col·lecció de pragmàtiques, altres documents de normativa legal i documents diversos (s. XIV-XIX)».
Biblioteca Informacions 35 (setembre de 2008): 10.