Josefina Robusté, la seva dona

Al segle XIX la vinya era molt important a Catalunya, era una de les fonts de subsistència dels pagesos i agricultors. L’Eloi Robusté i Ferran, era l’hereu d’una pròspera família de pagesos, vivien a una de les cases més grans de l’Espluga de Francolí, Can Joanet de l’Eloi. L’any 1863 però, va acabar aquesta bonança deguda a la primera plaga d’un insecte fins llavors desconegut a Europa i que es va estendre també pel Principat: la fil·loxera de la vinya. Va arribar a Europa l’any 1860 des d’un carregament de cep americà. Aquesta plaga va malmetre les vinyes causant un gran daltabaix econòmic. Provocà la destrucció del modus vivendi de molts agricultors, generant un dels primers grans fluxos migratoris de persones del camp a la ciutat. L’Eloi Robusté va haver d’emigrar junt la seva dona Maria Rosés i Masdeu (acèrrima d’Esquerra Republicana) (1) l’any 1904, junt amb el seu fill Eloi Robusté i Rosés (filòleg i autor d’una gramàtica catalana, que després destacaria com a novel·lista. La seva novel·la Sascha escrita en castellà, està prologada per Josep Pla).


A Barcelona, l’Eloi Robusté Ferran, va treballar com a escrivent a l’Ajuntament de Barcelona; quan sortia d’aquesta feina anava a fer de conserge a la Ciutadella (aleshores no existia el Parc), on s’havia fet l’Exposició Universal del 1888 i continuava treballant d’ajudant pel que fes falta. Eren uns temps molt difícils i s’havia de millorar l’economia familiar.


Malgrat la seva procedència humil, es tractava d’una família molt polititzada i al corrent de l’actualitat i dels progressos del país. La seva filla, la Josefina Robusté va destacar aviat per la seva intel·ligència i per la seva gran curiositat. Va començar a estudiar al col·legi a les monges franceses de Cluny a la Diagonal. Va ser una persona amb grans inquietuds, amb tarannà curiós i sociable, molt activa, va aprendre francès i piano, i va ser una “lletraferida impenitent” fins al final de la seva vida (als seus 86 anys, encara estudiava grec antic) (2)

(1) Carandell, Mercè (comunicació personal, 2014)

(2) Carandell, Mercè (comunicació personal, 2015)