L’exposició que presentem “Un tresor submergit. Parc Arqueològic de Guissona, Iesso”, mostra una part de les troballes fruït de les excavacions realitzades a un dels pous del municipi romà de Iesso, que actualment correspon a la població de Guissona.

L’equip d’arqueologia clàssica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB ha dirigit el projecte de recerca arqueològica en aquesta ciutat romana de les terres de Ponent des de l’any 1990 fins el moment present on gràcies a la conjunció i la suma d’esforços de tots els agents implicats, Guissona compta amb un Parc Arqueològic inaugurat el 2011 i finançat amb un fons FEDER. Actualment és una de les seus del Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB i continua el projecte de recerca sota la direcció cientifíca de l'ICAC i de la UAB.

Els resultats de la recerca ens dibuixen una ciutat de la província Tarraconense fundada en les darreries del segle II aC amb una extensió d’unes 18 ha. i que perdurarà com a municipi romà fins pràcticament el segle VII dC que es va beneficiar abastament de la riquesa hídrica del subsòl de la Plana de Guissona. En les notícies posteriors a la conquesta cristiana ja ens apareix sota el nom de Guissona, com un dels primers pobles de les terres de Ponent que ha perdurat fins a l’actualitat.

El pou del qual provenen les peces que mostrem se situa en el pati de l’edifici fora muralla a tocar de la porta d’accés a la ciutat per la banda nord. Segurament aquest edifici es tractaria d’un lloc de parada o fonda per fer nit, quan la ciutat tancava les portes durant la nit. L’edifici va ser construït cap a la primeria del segle I dC i es va abandonar i destruir, en part per un incendi, entre finals de s. II i inicis de s. III dC; les excavacions han mostrat que el pou va ser inutilitzat intencionadament amb l’enderroc del complex. Gairebé tots els 6,30m de la seva fondària es van omplir amb runa constructiva, amb més 3000 fragments de tègules i imbrices de la coberta de l’edifici i amb pedres de mides variades, procedents de les parets, i altres deixalles, entre les quals destaca la gran quantitat de restes d’animals, que es detallaran més endavant. Aquest procés de rebliment es va fer unitàriament i d’una sola tongada, poc després de la destrucció de l’hostal.