LES RESTES FAUNÍSTIQUES

Les restes de fauna recuperades s’erigeixen sense cap mena de dubte com una de les troballes més rellevants de tot el material documentat al pou de l’hostal

Imatges Expo  Tresor submergit

Les restes òssies del cavall, en procés de remuntatge al Laboratori d’Arqueozoologia de la UAB (Autor: Marc Larumbe)

L’abundantíssima presència de restes, la varietat de classes i espècies (mamífers, aus, amfibis), la presència de grans animals (macrofauna) i d’animals de mida petita (microfauna), juntament amb la bona conservació de les restes, fan que puguem afirmar que estem al davant d’un conjunt excepcional, no només pel que fa a Iesso sinó en relació a tots els paral·lels coneguts per aquest període.

Els estudis preliminars fets fins el moment destaquen, dintre dels animals de mida gran, la presència de gossos, bous, un cavall, ovelles, cabres i porcs, mentre que, entre la microfauna, podem destacar la presència de petits rosegadors, tortugues, aviram, restes de peix i d’amfibis.

Imatges Expo  Tresor submergit

Detall de les vèrtebres lumbars del cavall (Autor: Marc Larumbe)

Hem de pensar que la major part dels animals apareguts van ser llençats de manera intencionada per tal d’inutilitzar el pou en un lapse molt breu de temps, ja que tots formaven part d’un sol paquet. Val a dir, de totes maneres, que probablement alguns dels animals hi van caure de manera fortuïta; aquest podria ser el cas d’alguns rosegadors o amfibis. A partir dels estudis que s’estan portant a terme al Laboratori d’Arqueozoologia de la UAB podem destacar la presència d’un cavall conservat en la seva totalitat, amb una part de les extremitats en connexió anatòmica, i segurament llençat al pou en estat de descomposició. Tot sembla indicar que es tractaria d’un individu jove, que hauria patit algunes lesions mal curades, com seria la fractura de dues costelles, però que no van ser la causa de la seva mort. (LARUMBE 2019)

Imatges Expo  Tresor submergit

Gos de mida gran i d'edat adulta (Autor: Pol Miró)

També s’han documentat, i estan en fase d’estudi, les restes de com a mínim quatre bous que, en aquest cas, es presenten molt fracturats, amb incisions, i que van poder estar un temps a la intempèrie ja que alguns ossos presentaven mossegades de cànids. Tres dels individus eren força joves, ja que presenten poc desgast dentari (LARUMBE, 2019). Les altres restes que fins al moment han estat estudiades són els cànids. En total s’han documentat un total de vuit individus de totes les mides i edats. Com és habitual en el món romà no presenten marques de processat o consum, ja que o bé eren animals útils com a vigilants, en el cas dels gossos de mida més gran; o bé eren animals de companyia o mascotes, en el cas dels gossos de mida petita. En tots els casos que s’ha pogut documentar, estem davant de gossos mascles (MIRÓ, 2019).

L’abocament de fauna a dins el pou va assegurar que l’aigua del pou no pogués ser utilitzada per al consum. Malgrat això, no podem explicar de manera satisfactòria com i perquè van acabar dintre del pou tots aquests animals, ja que van ser abocats en un lapse molt breu de temps; encara és una incògnita tant la seva procedència com de quina manera es va produir la seva mort per poder disposar de les seves restes; el que sembla clar és que bona part dels animals ja eren morts  en el moment de ser llençats.

FONTS:

  • LARUMBE, Marc (2019) Memòria de les Pràctiques Externes realitzades al Laboratori d’Arqueozoologia del Departament de Prehistòria de la UAB, inèdit, UAB.
  • MIRÓ, P. (2019) Estudi de la variabilitat dels cànids recuperats al Pou de la Casa fora Muralla del Jaciment de Iesso (finals segle II-inicis segle III dC): causes i dinàmica de formació dels conjunts faunístics i avaluació del paper de Canis familiaris durant els segles I-III dC, Treball de Final de Grau, inèdit, UAB.