IESSO, EL DOLL DE LA SEGARRA (ROMANA)
La riquesa hídrica històrica del subsòl de la Plana de Guissona no va passar desapercebuda pels antics romans; va ser precisament aquest un dels motius pels quals van escollir l’actual emplaçament de la vila com a indret on establir la ciutat romana, que articularia tot el territori dels voltants i exerciria com a un dels focus de romanització de les terres de Ponent.
L’abundància de l’aqüífer, que s’estén més de 200 km per la Plana de Guissona, i la seva proximitat a la superfície van propiciar que aquest fos un dels principals sistemes d’abastiment d’aigua de Iesso. Es van construir pous que s’alimentaven de la capa freàtica freqüentment i extensa, tal i com ho demostren els 5 localitzats al barri nord de la Guissona romana, de diferents èpoques i tipologies, dels quals, fins al moment, se n’han excavat tres: dos l’any 2000 i, un tercer, el 2017, amb resultats molt interessants.
És precisament l’excavació d’aquest tercer que presentem en aquesta exposició: el pou localitzat al pati de l’edifici fora muralles, situat just a l’oest de la gran torre que flanqueja la porta nord de Iesso, actualment en procés d’excavació i visitable dins el Parc Arqueològic.
COM FUNCIONA L’AQÜÍFER DE GUISSONA?
La reserva d’aigua subterrània guissonenca es pot definir com un sistema geològic multicapa, format per una seqüència rítmica de bancs de roca calcària i argila disposats horitzontalment però inclinats, que permeten el desplaçament i acumulació de volums d’aigua. És el territori entorn d’Ivorra, a 10 km, el que funciona de zona de recàrrega, ja que les pluges caigudes allà són recollides i filtrades entre les capes de roques permeables, desplaçant-se lentament i inevitablement en direcció a Guissona, on arriba gairebé 15 dies després de la precipitació, seguint la inclinació dels estrats i en sense poder filtrar-se en cap altra direcció, impedides per les capes impermeables de les argiles que s’alternen amb la roca (PÉREZ, 1998).
Aquestes aigües en moviment, molt properes a la superfície, afloren puntualment en surgències naturals, com són dues de les fonts més conegudes del poble: la Font de l’Estany, als afores, i la mateixa Font de la Vila