IESSO, EL DOLL DE LA SEGARRA (ROMANA)

La riquesa hídrica històrica del subsòl de la Plana de Guissona no va passar desapercebuda pels antics romans; va ser precisament aquest un dels motius pels quals van escollir l’actual emplaçament de la vila com a indret on establir la ciutat romana, que articularia tot el territori dels voltants i exerciria com a un dels focus de romanització de les terres de Ponent.

Imatges Expo  Tresor submergit

Situació i funcionament de l’aqüífer Vicfred-Guissona (Perez Mir 1998)

L’abundància de l’aqüífer, que s’estén més de 200 km per la Plana de Guissona, i la seva proximitat a la superfície van propiciar que aquest fos un dels principals sistemes d’abastiment d’aigua de Iesso. Es van construir pous que s’alimentaven de la capa freàtica freqüentment i extensa, tal i com ho demostren els 5 localitzats al barri nord de la Guissona romana, de diferents èpoques i tipologies, dels quals, fins al moment, se n’han excavat tres: dos l’any 2000 i, un tercer, el 2017, amb resultats molt interessants.

És precisament l’excavació d’aquest tercer que presentem en aquesta exposició: el pou localitzat al pati de l’edifici fora muralles, situat just a l’oest de la gran torre que flanqueja la porta nord de Iesso, actualment en procés d’excavació i visitable dins el Parc Arqueològic.

Imatges Expo  Tresor submergit

La Font de l'Estany de Guissona, una de les surgències naturals de l'aqüífer, inundada després d'unes intenses pluges (Autora: Núria Magrans)"

COM FUNCIONA L’AQÜÍFER DE GUISSONA?

La reserva d’aigua subterrània guissonenca es pot definir com un sistema geològic multicapa, format per una seqüència rítmica de bancs de roca calcària i argila disposats horitzontalment però inclinats, que permeten el desplaçament i acumulació de volums d’aigua. És el territori entorn d’Ivorra, a 10 km, el que funciona de zona de recàrrega, ja que les pluges caigudes allà són recollides i filtrades entre les capes de roques permeables, desplaçant-se lentament i inevitablement en direcció a Guissona, on arriba gairebé 15 dies després de la precipitació, seguint la inclinació dels estrats i en sense poder filtrar-se en cap altra direcció, impedides per les capes impermeables de les argiles que s’alternen amb la roca (PÉREZ, 1998).

Aquestes aigües en moviment, molt properes a la superfície, afloren puntualment en surgències naturals, com són dues de les fonts més conegudes del poble: la Font de l’Estany, als afores, i la mateixa Font de la Vila