LES RESTES DE LLAVORS, FRUITS I POL·LEN
Les condicions tan excepcionals, d’humitat i sense oxigen, que trobem a l’interior del pou ja mencionades han permès preservar en molt bon estat el pol·len antic i amb el seu anàlisi s’ha pogut dibuixar quin podia ser el paisatge immediat, a tocar del pou. L’estudi de les restes de pol·len i espores que s’han conservat ens fan pensar que el paisatge i les condicions ambientals durant els segles II-III dC no diferien gaire de les actuals.
L’estudi de les restes de pol·len i espores que s’han conservat ens fan pensar que el paisatge i les condicions ambientals durant els segles II-III dC no diferien gaire de les actuals.
L’espectre pol·línic mostra la presència d’espècies herbàcies pròpies d’ambients xèrics i amb baixa humitat, com serien l’artemísia, les herbàcies de la família de les escrofulariàcies (entre les que es podrien trobar els conillets, les eufràsies), la xicoira; altres taxons mostren també l’existència d’ambients antropitzats i ruderals, amb plantes que acostumen a créixer a les vores dels camins o a tocar dels conreus, el que genèricament acostumem a anomenar “males herbes”: el Rúmex o agrella, el Plantago Lanceolata o plantatge, la Centaurea solstitialis coneguda popularment com blanquiella o floravia, entre d’altres.
La presència de pol·len de gramínies (Poaceae) també és abundant, sense que es pugui determinar si correspon a cereals o altres espècies de la mateixa família, tot i que indirectament podem suposar que a tocar hi havia camps de cereals per la presència de taxons de la planta del blauet (Centaurea Cyanos), que habitualment creix barrejada amb els conreus d’aquest tipus. De manera testimonial també s’ha detectat pol·len de Vitis o vinya.
Pel que fa a la massa boscosa que es detecta a partir dels taxons pol·línics, les evidències ens mostren un desenvolupament limitat, que s’identifica amb una garriga formada per alzina i coscoll. És possible que hi hagués presència de pi, però en una proporció molt inferior (CURRAS, 2018).
Pel que fa a les fustes utilitzades per a l’elaboració d’eines trobem el pi roig/pinassa per a l’elaboració de les diferents peces de la galleda, el freixe per a l’espàtula i per al mànec de la destral i la noguera per a l’elaboració del bol. En tots els casos es tracta de fusta tradicionalment apreciada per les seves qualitats en ebenisteria i fusteria (LÓPEZ-BULTÓ, 2019).
Les restes paleocarpològiques, és a dir, les restes arqueològiques de llavors i fruits, mostren un grau de conservació realment excepcional.
Tot i que el seu estudi encara es troba en una fase preliminar, podem observar la presència de pinyols de préssec, de pruna o d’oliva, fruites de closca com nous, ametlles i sobretot, cal destacar l’abundantíssima presència de llavors de raïm, que denotaria l’existència d’un centre de producció de vi en les proximitats.
Tots aquests elements ens aporten informació sobre la dieta i l’activitat productiva de la ciutat.
FONTS:
- CURRAS, A. (2018) Informe dels resultats de l’anàlisi pol·línica del pou al jaciment del Parc Arqueològic de Guissona, Instituto de las Ciencias del Patrimonio, CSIC.
- LÓPEZ-BULTÓ, O (2019): Informe preliminar de l’anàlisi dendrològic del jaciment de Iesso (Guissona), Laboratori d’Arqueobotànica, UAB.