PROCÉS GENERAL DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL MATERIAL ORGÀNIC I INORGÀNIC

Imatges Expo  Tresor submergit

La galleda de fusta restaurada (Autor: Museu de Guissona)

La presència constant d’humitat en els pous de Iesso ha facilitat la conservació d’un seguit de materials que en contextos habituals es perden. Es tracta d’objectes molt delicats que s’han de sotmetre a processos complexos per assegurar-ne la durabilitat.

El tractament adequat per a la seva conservació s’inicia en el mateix moment de l’excavació i segueix fins i tot quan les peces han estat restaurades i es conserven als museus.

En primer lloc, s’observa l’estat de conservació de les peces i se’n descriuen les patologies. Seguidament, es documenten els materials a través de fotografies i es prenen les seves mesures i pesos. Es continua amb una neteja mecànica i química de les restes de sediment amb aigua i pinzells suaus, eines punxants d’acer inoxidable, palets de fusta, raspalls de niló...

Un cop efectuada la neteja, es submergeixen en aigua per a dur a terme el procés de control de la conductivitat de l’aigua i rebaixar la quantitat de sals. Una vegada assolit, s’efectua un pretractament amb una cera hidrosoluble (PEG) per consolidar les estructures cel·lulars malmeses, evitar la formació de cristalls de grans dimensions i assegurar la resistència mecànica a les estructures debilitades. Els objectes, impregnats es preparen per a la congelació. Es neteja l’excés de PEG amb aigua calenta i una esponja natural molt escorreguda i es col·loquen al congelador a -28 °C, en el qual hi romandran un mínim d’una setmana.

Posteriorment, es procedeix a la deshidratació de les peces per mitjà de la liofilització per sublimació. Amb aquest procés s’elimina l’aigua evitant la ruptura de les estructures cel·lulars.

Finalment es realitza la restauració, pròpiament dita.

  • Es neteja l’excés de PEG generalment amb un pinzell suau i un raspall de niló.
  • S’enganxen els diferents fragments de fusta, amb una cola vinílica aplicada amb espàtula.
  • Es dóna la reintegració matèrica de les pèrdues amb un estuc bicomponent de base epoxídica en cas de matèria orgànica i resina epoxídica tixotròpica en cas del ferro. En algunes ocasions, com per exemple la galleda, algunes pèrdues es poden substituir amb fusta de balsa, blanca i molt lleugera.
  • Es tenyeixen les reintegracions per minimitzar l’efecte visual. Un cop finalitzat el procés, les peces restaurades són pesades i fotografiades de nou.