Tots els #TestimonisBadiaiMargarit ho confirmen a Twitter: el gran filòleg de Barcelona, Antoni M. Badia i Margarit, era optimista.

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ho explica arran d'una conferència de Badia i Margarit a Estrasburg l'abril de 1968. El que va dir va commoure per realista. Gret Schib, professora suïssa i catalanòfila, va percebre que Badia i Margarit encomanava una passió i estimació per la llengua catalana que no l'abandonarien mai més.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ho diu amb altres paraules: «El doctor Badia despertava les ments, agullonava l'intel·lecte i posava el cap i el cor en tot allò que emprenia». També la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa: «Científic modern, humà, discret, entranyable, compromès amb la llengua i la societat catalana». I recorda unes paraules del mestre: «De tots depèn la sort de la llengua».

Badia i Margarit, de fet, va dir d'ell mateix que era moderadament optimista sobre el futur de la llengua catalana. «En el fons penso que ens en sortirem, no sense patir.»

La Universitat Autònoma de Barcelona s'afegeix a l'Any Badia i Margarit, s'afegeix a la commemoració del centenari del seu naixement, subratllant les paraules del comissari, Carles Duarte, per les quals l'esperit universitari es caracteritza per la construcció i la transmissió de coneixement, per la implicació en el futur de la societat i per un diàleg permanent amb el món. Molt més enllà, dic jo, dels qui es pensen que Badia i Margarit només és seu.   

Si en temps de pandèmia podem inaugurar l'exposició que havíem pensat quan no havia arribat la pandèmia, és que ens en sortirem en tots els àmbits. Badia i Margarit és exponent d'un humanisme que ens guia i d'un optimisme que ens salva

David Paloma

Comissari de l'exposició 'Antoni M. Badia i Margarit. El lingüista optimista'