Citacions
«Quan es va proclamar la República, el 14 d'abril de 1931, jo era alumne de la Mútua Escolar Blanquerna. Recordo que tenia un professor gironí, Narcís Masó, que amb una satisfacció evident i també amb una certa solemnitat, aquell dia a la tarda va despenjar el retrat d'Alfons XIII i ens va explicar, molt cívicament, què significava aquell gest.»
«Jo vaig acabar el batxillerat el 1937, durant la guerra. Quan em va mobilitzar la República, l'abril de 1938, vaig fer el ronsa un temps, però finalment em vaig presentar a files. Era l'estiu de 1938. Em van destinar al campament de Sant Cugat del Vallès, una població que, amb l'abolició dels noms religiosos, es deia Pins del Vallès.»
«La formació filològica que no donava la universitat, Badia i Margarit la va trobar en els Estudis Universitaris Catalans a partir de 1942.»
«Badia i Margarit va publicar el seu primer article científic el 1944 a la Revista de Filología Española.»
«Vaig començar a assistir a les sessions dels Estudis Universitaris Catalans el 1942. Ramon Aramon ens donava Lingüística catalana; Jordi Rubió, Literatura; Pere Bohigas, Paleografia, i Ferran Soldevila, Història. Ens trobàvem dos vespres a la setmana uns sis o set alumnes en els domicilis particulars dels professors.»
«La tesi la vaig fer sobre els pronoms hi i en, que van desaparèixer en el castellà antic i en l'aragonès. El director de la tesi va ser Dámaso Alonso. En el català d'avui, aquests pronoms també desapareixen. Se sent a dir 'No he pogut anar' en lloc de 'No hi he pogut anar'. A la gramàtica de 1994 hi insisteixo molt en aquesta qüestió, però és difícil...»
«Hi va haver un temps en què els qui ensenyàvem cultura catalana a la Universitat de Barcelona érem Martí de Riquer, que ensenyava Literatura Medieval, i jo, que hi feia Lingüística, tots dos a la Secció de Romàniques.»
«Soc moderadament optimista sobre el futur de la llengua catalana. En el fons penso que ens en sortirem, no sense patir.»
«La defensa de l'ús del català segueix sent necessària i ve d'abans de Franco. Ve de molt lluny. Hi ha una dita catalana que fa ací caic, allà m'alço. La llengua catalana ha seguit aquest procés.»
«Tots els catalans tenim la gran responsabilitat i obligació de salvar la nostra llengua.»