Atles lingüístic del domini català

És ben cert que Joan Veny i Lídia Pons signen el primer atles lingüístic del català del segle xxi. El primer volum va sortir el 2002 i el novè volum, el 2018. Mentrestant han anat sortint diferents volums del Petit atles lingüístic del domini català: el primer petit volum va sortir el 2007 i el setè –que no serà l'últim–, el novembre del 2019. L'Atles és un autèntic tresor filològic per totes les dades que ofereix: uns dos-cents mapes de mitjana per volum, 2.500 fotografies, fitxes tècniques, dietaris dels enquestadors, mapes introductoris sobre diverses fronteres (comarcals, polítiques, eclesiàstiques...) o sobre dades de les localitats i dels seus habitants, denominacions, dites humorístiques, llengua o llengües de predicació...

També és cert que el 1952, cinquanta anys abans que en sortís el primer volum, Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van donar a conèixer el projecte de l'Atles lingüístic del domini català al món científic. La referència, de 1952, ho diu tot: «Atlas linguistique du domaine catalan», Orbis [Louvain], I, pàg. 403-409. L'any següent Badia i Colón en tornarien a parlar en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica que va tenir lloc a Barcelona.

Al tàndem inicial s'hi va afegir, el 1954, Joan Veny i, poc després, Manuel Companys. Badia i Veny «van preparar un qüestionari que, en una primera redacció, van posar a prova, acompanyats de G. Colón i M. Companys, en dues exploracions preparatòries que van fer l'any 1957 a Sant Boi de Llobregat i l'any 1958 a Cervera. Rebutjat el principi d'un sol enquestador [...], el pla inicial era aquest: A. M. Badia havia de realitzar les enquestes del català central, G. Colón les del valencià, M. Companys les del rossellonès i J. Veny les del català nord-occidental i del balear. El futur professional d'algun membre de l'equip va modificar el pla previst; incorporat G. Colón al quadre de professors de la Universitat de Basilea i M. Companys al de la Sorbona, quedaven A. M. Badia i J. Veny com a responsables de l'empresa. [...] Va seguir després una llarga pausa motivada per factors diversos que afectaven els membres de l'equip» (Joan Veny i Lídia Pons, del preàmbul del primer volum).

Joan Veny i Lídia Pons són els primers a agrair la sàvia arrencada als iniciadors del projecte. En paraules de Veny, gratitud «a Antoni M. Badia i Germà Colón, promotors de l'obra, especialment a Antoni M. Badia, el nostre mestre, de qui hem après tantes coses». Veny mateix n'explica una anècdota: «El 1964, després que Badia i jo mateix havíem acabat la primera enquesta a Sant Pere de Ribes, em deia el meu mestre i amic unes paraules que mai oblidaré: 'Coratge, Veny, que només ens en queden cent noranta-nou!».

També Lídia Pons va recordar Antoni M. Badia i Margarit el 2002, en presentar-se el primer volum de l'Atles lingüístic del domini català: «El 1966 el doctor Antoni M. Badia i el doctor Joan Veny ens van convidar a la Montserrat Ros, a en Joan Martí i a mi a participar en els treballs de l'Atles lingüístic del domini català, començant per l'enquesta de Lleida, que ens havia de servir d'aprenentatge. Nosaltres érem tres oïdors que, a l'horta de Butsènit i envoltats de presseguers, ens ensinistràvem en l'art de les enquestes dialectals. [...] Després d'aquesta primera enquesta, es van formar dos equips que continuaven la campanya del 1966: els dos Joans tiraven cap al nord; la Montserrat i jo, cap a Fraga, i el doctor Badia tornava a Barcelona».

El tercer llegat acadèmic d'Antoni M. Badia i Margarit és, probablement, el disseny del qüestionari de l'Atles lingüístic del domini català. En el projecte de 1952 es parlava de tres qüestionaris (el normal, el reduït i l'ampliat), però entre 1957 i 1958 Veny i Badia van elaborar un sol qüestionari amb criteris semblants als dels atles referencials d'aquell temps: «Un sol qüestionari centrat en aspectes generals de la llengua, amb especial atenció al lèxic rural, i amb uns apartats relatius a la morfologia, la sintaxi i la fonosintaxi; corresponia a l'estructura del qüestionari normal previst inicialment» (Joan Veny i Lídia Pons, del preàmbul del primer volum).