Judith Butler

Cleveland (EEUU), 1956

"Els rols masculins i femenins no estan fixats biològicament sinó que es construeixen socialment"

Judith Butler és una filòsofa materialista y posestructuralista​ judeo-estatunidenca que ha realitzat importants aportacions en el camp del feminisme, la filosofia política i l'ètica, i ha estat una de les teòriques fundacionals de la teoria queer. És considerada "una de les veus més influents en la teoria política contemporània" i la teòrica de gènere més llegida i influent del món.

És autora d'El gènere en disputa: feminisme i la subversió de la identitat (1990) i Cossos que importen: Sobre els límits materials i discursius del sexe (1993), en què va desafiar les nocions convencionals de gènere i desenvolupa la seva teoria de la performativitat de gènere. Aquestes obres van significar grans aportacions als camps on Butler exerceix. Altres dels seus treballs tracten problemes rellevants per a diverses disciplines acadèmiques, com la filosofia, la teoria literària i retòrica, el dret, la sociologia, la ciència política, el cinema i la literatura.

Al llarg dels anys, Butler ha donat suport als moviments socials pels drets LGBT+ i s'ha pronunciat sobre molts temes polítics contemporanis, incloent crítiques al sionisme, la política israeliana i els seus efectes en el conflicte palestinoisraelià.​ Exerceix al Consell Assessor de la Jewish Voice for Peace i al seu comitè per a la Llibertat Acadèmica i a la junta del Center for Constitutional Rights a Nova York.

A les dècades prèvies al treball de Butler es començava a qüestionar la idea del sexe com una essència natural de l'ésser humà. Una de les contribucions més destacades del treball de Butler és la teoria de la performativitat del gènere i la sexualitat. A les seves obres es pregunta sobre la formació de la identitat i la subjectivitat, traçant el procés pel qual ens convertim en subjectes quan assumim el gènere. Suggereix que el gènere es construeix per l'acció i la parla, pel comportament en el que les disposicions i els trets del gènere s'exhibeixen i actuen; marca una tendència postestructuralista en plantejar que aquests trets dels éssers humans es poden entendre per mitjà d'una estructura modelada en una lingüística estructural que intermèdia la "realitat material" i les "idees abstractes". Planteja que el gènere són una sèrie d'actes la repetició dels quals crea una il·lusió que dóna lloc a una aparença naturalitzada.

El subjecte de Butler no és un individu sinó una estructura lingüística en formació. Atès que la subjectivitat no és un fet i ja que el subjecte està sempre en un procés interminable d'esdevenir, és possible repetir la subjecció en diferents formes. Butler creu que la subjectivitat és una construcció i el fet d'enganxar-te a una sola identitat pot arribar a oprimir la identitat mateixa. La teòrica esmenta que no hi ha necessitat de fixar una identitat d'una vegada per totes.

El projecte de Butler busca desestabilitzar les creences comunes de les nocions anteriors i proposa desafiar-les a través d'un concepte en referència a Michel Foucault: "política de la inquietud". Foucault influencia a Butler en una anàlisi genealògica del poder, encara que després dels seus primers treballs, la seva metodologia es desplega a un marc ètic que marca un altre enfocament a la seva obra, llençant una comprensió més matisada de la identitat i els mecanismes d'exclusió.

Font: Wikipedia

Bibliografia a les Biblioteques UAB

Miquel Sasplugas, Marta. Judith Butler. 2022. (Exposicions bibliogràfiques (Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciències Socials)) <https://ddd.uab.cat/record/258028> [Consulta: 22 febrer 2023].