Marianne Weber
Oerlinghausen (Alemanya), 1870 - Heidelberg (Alemanya), 1954
"Fins i tot els que proclamaven més intensament l'autonomia, mai van considerar tocar el sistema patriarcal"
Marianne Weber va ser una sociòloga, historiadora del dret, política i feminista alemanya. És coneguda pel seu activisme social i polític, que la va dur a constituir-se com a líder política. A més, va formar part de la burgesia alemanya, fet que li va permetre ser una de les primeres dones en ser doctorada i accedir a un ofici científic. Va centrar el seu treball en la investigació sobre la protecció jurídica de les dones i la seva independència econòmica i educativa com a mitjà per aconseguir la igualtat entre homes i dones. A més a més, en els seus escrits analitza el paper de l’home, inclou la qüestió de la doble jornada i denuncia que les dones guanyen menys que els homes per fer la mateixa feina.
La seva crítica feminista està basada en la seva experiència en el matrimoni i la feina. La seva teoria sociològica té com a punt partida l'estudi de les diferències entre les dones en relació amb la classe social, l'educació, l'edat i la ideologia. Lluitava per assolir l'autonomia de la dona i defensava la igualtat de la dona en l'educació, en la seva participació en la vida socioeconòmica i en la seva aportació a la ciència i la cultura. Entén la família com a essencial per a la societat i en la qual cada membre té els mateixos drets. Defensa l'ètica sexual en el matrimoni.
El punt de partida de la investigació sociològica de Marianne Weber és la seva experiència com a dona en un món creat per homes; veu i avala l’experiència social a través de la subjectivitat de les dones. Parteix del fet que la sociologia de la vida quotidiana sempre ha tingut una perspectiva masculinitzada i no ha tingut en compte les diferències estructurals de la vida de les dones, en contra de la idea establerta de que les dones no eren suficientment significatives per promoure una anàlisi per separat d’actor social.
La sociologia de Marianne Weber és una declaració feminista proactiva que afirma el dret de les dones a l’autonomia moral, a l’educació, a la participació en la vida socioeconòmica, científica i en la cultura, alhora que la seva independència econòmica i la seva realització sexual.
Font: Wikipedia