Art i Antropocè

Art i ciència en un món global: Antropocè i crisis climàtica

La consciencia ecològica començà a desenvolupar-se als anys 60 amb obres tant populars com Silent Spring de Rachel Carson, un informe sobre els efectes dels insecticides a base de DDT en el descens en la població d’ocells. En aquest temps, apareixeran un seguit de manifestacions artístiques entorn els efectes de la industrialització en el medi ambient, entre aquestes la proposta de l’Art Autodestructiu – un art per a les societats industrialitzades- de Gustav Metzger mostrat en una coneguda manifestació publica l’any 1961. També es succeirà el treball de nombrosos artistes conceptuals com Robert Morris i Hans Haacke en que es donava forma visible als efectes ambientals i se’ns feia conscients de la interdependència entre les nostres accions i l’entorn, en lo que Jack Burnham anomenà Estètica de Sistemes, a finals dels 60’s. Però no va ser fins l’any 2000, en que Paul Jozef Crutzen i Eugene F. Stoermer van publicar la nota “Have we entered the ‘Anthropocene’?” al newsletter Global Change, que els efectes de la activitat humana en la degradació del ambient van esdevenir tema destacat en les discussions polítiques. Crutzen i Stoermer van situar els inicis de l’antropocé a finals del segle XVIII, coincidint amb la invenció de la màquina de vapor i després de mostrar experimentalment, com en els darrers dos-cents anys s’havia produït un increment de gasos efecte hivernacle, com el CO2 i CH4, en l’atmosfera. Els mateixos gasos que causen el canvi climàtic, declarat per la organització mundial de la salut, el 2015, com l’amenaça més important a la salut mundial. Des d’aleshores s’han produït propostes teòriques com la redefinició del binomi natura-cultura, proposat per Bruno Latour, seguint el treball de Donna Haraway; la proposta per part d’Isabel Stengers d’una política que tingui en compte tots els agents que pateixen les conseqüències de les decisions, no només els humans;  la teoria de l’evolució alternativa de Lynn Margulis, basada en el procés biològic de la simbiosis; o la anàlisis dels efectes del capitalisme en l’entorn realitzat per Jason Moore. Aquestes han influenciat el treball d’artistes actuals que han creat projectes que ens conviden a veure problemes com la contaminació atmosfèrica, la superpoblació, la extinció de les especies i el mateix canvi climàtic sota noves perspectives, contribuint a la proposta de conductes alternatives que permetin sobreviure a la situació actual.

Projectes que conviden a l’acció col·lectiva com el Lady Musgrave Reef de Petra Maitz; els entorns virtuals interactius poblats per entitats de vida artificial de Christa Sommerer i Laurent Mignonneau, que ens deixen experimentar com les nostres interaccions afecten l’equilibri de entorns complexos i fràgils; l’eco-estètica dels projectes portats a terme per Rasa Smite i Raitis Smits; o els projectes de disseny especulatiu implementant intel·ligència artificial i enginyeria genètica de les autores Alexandra Daisy Ginsberg i Pinar Yoldas han format part del programa formatiu dels alumnes que han desenvolupat aquests projectes.