Arquitectura Hostil
Arquitectura Hostil. Performances lúdiques contra l'urbanisme antipersones.
Autors: Roger Barcelona, Jordi Castillo, Antonio Contreras, Raül Garrido, Mar Guilera, Mar Mañez, Bel Miralles.
Mitjans: performance a l’espai urbà, enregistrament de vídeo i Mapa web interactiu.
Aquest projecte segueix les propostes Situacionistes d’investigació psicogeografica i intervenció lúdica i participativa en la construcció de l’espai urbà. La Internacional Situacionista va sorgir als anys 70’s aprofitant la influencia del nou urbanisme proposat per Henri Lefebvre i unint espai públic i acció política en una sèrie d’accions, que jugarien un paper destacat en la revolució del Maig del 68. Entre les propostes d’aquest grup destaquen la psicogeografia -l’estudi dels efectes psicològics de l’espai urbà-, i la construcció de situacions -l’apropiació lúdica de l’espai com a pràctica experimental, on l’entorn es construeix de forma social i participativa. Els alumnes parteixen de l’arquitectura hostil o urbanisme antipersones, l’aplicació d’elements estructurals arquitectònics per tal d’impedir l’ús de l’espai públic a individus vulnerables en nom de l’ordre i la seguretat pública. Una pràctica que privilegia la funcionalitat i l’explotació comercial de l’espai, eliminant els llocs de convivència i empobrint la vida cívica i comunitària. Actuant com a investigadors psicogeogràfics, els autors duen a terme una deriva pel centre de Barcelona per tal d’identificar aquests obstacles arquitectònics. Seguidament, intervenen en els mateixos per fer-los el centre d’accions lúdiques espontànies, en les que conviden a participar als vianants. D’aquesta manera instal·len hamaques en parcs sense espais on seure, o transformen esferes de ciment o punxes, que impedeixen seure o aixoplugar-se davant dels aparadors de centres comercials, en els elements d’un joc inesperat, en que els vianants son convidats a participar transformant i esdevenint coproductors de l’espai urbà.