On son les dones?
Com es pot veure, a la llista de dotze personatges històrics no hi figura cap dona. Això es deu a que les dones no han pogut accedir a aquesta professió fins fa relativament poc, pel que malauradament no hem trobat figures femenines de la memòria històrica de la veterinària catalana dels s. XIX i XX.
Volem però, dedicar unes línies a la primera veterinària catalana:
Teresa Bonilla (1918 - 1994), nascuda a Puigcerdà. Es va matricular a l’Escola de Veterinària de Saragossa en el curs 1934-1935, poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, i va obtenir finalment el títol de veterinària el 1941. (Cantí, 2005) Va aprovar les primeres oposicions de la post-guerra al Cos d’Inspectors Veterinaris, i després d’un interinatge a l’Escorxador Municipal de Sabadell, el 1946 va guanyar per oposició una plaça com a Veterinària Municipal de Barcelona. Allà, va ser destinada al Servei de Triquinoscòpia de l’Escorxador Municipal, i finalment, el 1976, va ser nomenada cap dels Serveis de Zoonosis Transmissibles. (Castaño, 2001)
Avui, les dones som majoritàries en aquesta professió. A la nostra facultat, la promoció 19891990 va ser la primera en que les dones matriculades van superar, en nombre, als homes; aquesta proporció no s’ha tornat a revertir. Sense anar més lluny, per aquest curs 2018-2019, les dades respecte als alumnes matriculats al Grau en Veterinària de la UAB són prou reveladores: d’un total de 606 alumnes, 478 són dones i només 128 són homes (Dades facilitades per la Gestió Acadèmica de la facultat de Veterinària, UAB). Això significa que les dones representen actualment el 78,88% del total dels estudiants de veterinària a la nostra facultat. Estic convençuda que serà durant aquest segle XXI que podrem començar a contemplar figures femenines de la veterinària d’igual manera que hem vist fins ara únicament homes.