Joaquim Ravetllat i Estech

ravetllat.jpg

Joaquim Ravetllat i Estech. Accedit el 30 d’abril de 2019. Font: https://ddd.uab.cat/pub/llibres/19732011/72336/semvet_a2011v3_ravetllat.pdf (Universitat Autònoma de Barcelona)

Joaquim Ravetllat i Estech (Salt, 1871 – 1923)

Estudis

Va estudiar veterinària a la Facultat de Madrid, obtenint el títol el 1890. [Fig.10]

Trajectòria veterinària

Al tornar a Salt, va treballar com a veterinari municipal per pagar-se les investigacions que duia a terme de forma autodidacta sobre les malalties infeccioses. Els seus primers estudis experimentals sobre la tuberculosi daten del 1899 i arriben fins el 1923. (Gutiérrez García, 2011)

Malgrat les seves teories eren força semblants a les del doctor Ferran, el suport polític i de les revistes especialitzades només es dirigia a aquest últim, i Ravetllat es va veure obligat a abandonar les seves investigacions el 1915 per falta de recursos. El 1917, gràcies sobretot al metge Ramón Pla i Armengol (1880-1956), director de la revista Annals de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, se li va habilitar un laboratori al psiquiàtric de Salt on va poder seguir amb les seves investigacions. (Gratacós i Masanella et al., 2006)

Aportacions

Se li calculen una vintena de treballs originals, la immensa majoria sobre la tuberculosi, malaltia sobre la qual va desenvolupar una teoria pròpia i una hemo-antitoxina (sèrum Ravetllat-Pla). (Roca i Torras, 1991). Va contribuir a la renovació de la veterinària, convertint-la la en una ciència basada en mètodes experimentals a través dels seus treballs. A més, el seu abandonament per part de les autoritats científiques espanyoles va provocar que gran part de la comunitat veterinària s’unís per un fi comú: que es donés el mateix suport a metges i veterinaris, un tema polèmic recurrent societat científica espanyola de principis de s. XX. (Gutiérrez García, 2007).

Més informació al DDD