Joan Arderius i Banjol

arderius.jpg

Joan Arderius con su hijo Antonio en su laboratorio de Figueres / Colección familiar. Accedit el 30 d’abril del 2019: http://esmateria.com/2012/12/28/un-espanol-en-los-camposmalditos-del-anthrax/#prettyPhoto

Joan Arderius i Banjol (Figueres, 1841- 1923)

Estudis

Va estudiar veterinària a Madrid, de 1859 a 1864.

Trajectòria veterinària

Després de ser testimoni de la vacunació contra el carboncle que va practicar Pasteur a Poully-le-fort el 1881, Arderius va implantar aquesta vacuna a l’Empordà el 1882, i es va convertir en un dels majors propagandistes de la vaccinoteràpia a Catalunya i Espanya. (Roca i Torras, 1991).

A partir del 1879, quan la fil·loxera va començar a afectar les vinyes de l’Empordà, Arderius va esdevenir un dels principals defensors del sector vitivinícola i un especialista en la plaga. (Puig i Vayreda, 2014) El 1864 va fundar “La Alianza Veterinaria”, i en l’àmbit polític, va dirigir el diari local republicà “El Ampurdanés” i el 1888 va fundar “La Concentración”. El 1872 va ser escollit Alcalde-President de Figueres. (Roca i Torras, 1991).

Va participar molt activament en el 1r Congrés Espanyol de Veterinària (1883, Madrid) (Salcedo & Cánovas, 2010), i va ser el primer president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (1906). (Soldevila Feliu, 1978).

Aportacions

Va publicar textos sobre la tuberculosi, la triquinosi, la tisi bacil·lar, la febre tifoide, la cadena del fred, etc. També sobre la necessitat d’una reforma de l’ensenyança veterinària, a la vegada que en defensava els drets professionals a diferents congressos, o mitjançant la constitució d’una “Liga Nacional de Veterinarios Españoles”, la filial de la qual a Catalunya va presidir ell mateix i va acabar convertint-se en el Col·legi de Veterinaris de Girona. Va ser també el primer director del Laboratori Microbiològic del nou Escorxador Municipal de Figueres [Fig.5], creat a instàncies seves el 1904, i un dels introductors del consum de carn de cavall a Espanya. (Tuells & Duro Torrijos, 2010).

Més informació al DDD