Pere Màrtir Rossell i Vilà
Pere Màrtir Rossell i Vilà (Olot, 1883 – Barcelona, 1933)
Estudis
Es va llicenciar el 1907 a la Facultat de Veterinària de Saragossa.
Trajectòria veterinària
Va descobrir la zootècnia moderna al exiliar-se a França durant la Setmana Tràgica, el 1909. El 1910 va ingressar per oposició al Cos d’Inspectors Provincials d’Higiene i Sanitat Pecuàries, guanyant la plaça de Puigcerdà, on va publicar el seu primer treball zootècnic: “La ramaderia de la Cerdanya”.
El 1916 va obtenir la càtedra de Zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona (EAB), d’on ja era professor des del 1913. El 1932, va ser nomenat director de la mateixa, així com de l’Escola Mitja d’Agricultura de Caldes de Montbui. El 1917, va ser nomenat director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat. Del 1918 al 1933, va dirigir el Parc Zoològic de Barcelona. (Roca i Torras, 2000)
Va ser membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució d’Història Natural de l’Institut d’Estudis Catalans, director de la revista “Agricultura i Ramaderia”, i va col·laborar amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Cap del Servei de Ramaderia de la Generalitat des del 1931, el 1932 va ser escollit diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. (Gratacós i Masanella et al., 2006)
Aportacions
Va lluitar molt per la millora de l’ensenyança veterinària, insistint en la creació d’una Escola Superior de Veterinària a Catalunya que no va aconseguir que es dugués a terme. (Pumarola i Batlle, 2002)
A més, en l’àmbit de la zootècnia, va desenvolupar una gran tasca d’extensió cultural ramadera, organitzant xerrades, conferències i cursets arreu de Catalunya (Roca i Torras, 1991), i va introduir la genètica aplicada als animals, del que en va sorgir la raciologia, a la qual es va dedicar en el seu propòsit de identificar, recuperar i promocionar les races de bestiar autòctones, el qual va aconseguir mitjançant els nombrosos concursos de bestiar boví, equí, oví i porcí que va organitzar de 1919 a 1923. (Gratacós i Masanella et al., 2006).
Més informació al DDD