Francesc Sugrañés i Bardají

sugrañes.jpg

1919. Francesc Sugrañés (esquerra) amb el doctor Riera Vaquer (1889-1949)] Font: Mundo Gráfico (Núm.414), disponible a: http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0002151346&search =&lang=es ©Biblioteca Nacional de España

Francesc Sugrañés i Bardají (Reus, 1866 - 1939)

Estudis

Va estudiar veterinària a la Facultat de Saragossa.

Trajectòria veterinària

Va ser soci fundador i president del Centro Veterinario Escolar de Saragossa, Veterinari Municipal d’Olesa de Montserrat (Barcelona), i director de “La veterinària catalana”. (Roca i Torras, 1991) Aquesta revista va impulsar la creació, el 1899, del Cos de Veterinaris Municipal, del que Sugrañés va ser-ne vicedegà, i de l’Associació de Veterinaris de la Província de Barcelona, el 1900, que va ser la institució prèvia al Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1904). Sugrañés va ser escollit president d’aquest últim dues vegades: el 1914 i el 1920, i és considerat un dels veterinaris més actius de la seva època. (Pumarola i Batlle, 2000)

El 1915 va fundar la “Federació Veterinària Regional Catalana-Balear”, òrgan de defensa dels drets professionals de la veterinària i la sanitat pública, així com la revista “La Veterinària Progressiva”, que n’era la portaveu. (Roca Torras, 1998)

Aportacions

Francesc Sugrañés, a part de ser veterinari higienista [Fig.9], va ser un dels més importants defensors de l’associacionisme entre veterinaris. D’entre les seves obres, convé destacar el Nuevo tratado de Medicina Veterinaria, la qual va publicar juntament amb Josep Mas Alemany (1868-1939) el 1899. (Roca i Torras, 1991).

Més informació al DDD