Dotze personatges històrics de la Veterinària catalana

Criteris de selecció dels personatges

La llista s’ha limitat a un nombre de dotze veterinaris, un per cada sala d’estudi de la biblioteca de la facultat. Els criteris de selecció han sigut:

Que fossin nascuts a Catalunya.
Que fossin veterinaris, amb titulació veterinària o de zootècnia, i amb activitat professional entre els s. XIX i XX.
Amb la major varietat d’àmbits professionals possibles dins la veterinària: medicina, sanitat animal, higiene i salut pública, producció animal, docència, i activitat professional (revistes, política).
Que haguessin fet alguna aportació significativa a la veterinària i/o a la ciència en general.
Pertanyents a ambdós sexes, en cas que fos possible.

Llistat definitiu

Partint d’aquestes premisses, i després d’un procés de selecció, els veterinaris escollits van ser els següents:

Dins l’àmbit de la docència: Segimon Malats Codina (1750-1826) i l’anatomista Josep Robert Serrat (1832-1920)
Dins l’àmbit de la zootècnia: Salvador Castelló i Carreras (1863-1950) i Pere Màrtir Rosell i Vilà (1883-1933)
Dins l’àmbit de la higiene i salut pública: Joan Arderius Banjol (1841-1923).
Dins l’àmbit de la bacteriologia i les vacunes: Ramón Turró Darder (1854-1926) i Joaquim Ravetllat Estech (1871-1923)
Dins l’àmbit de la cirurgia i la clínica de petits animals: Miguel Luera Carbó (19291996)
Dins l’àmbit de l’activitat professional: Miquel Viñas Martí (1830-1865), Francesc Darder Llimona (1851-1918), Francesc Sugrañés Bardají (1866-1939) i els germans Pere (1876-1955) i Josep Farreras Sampera (1880-1914)

Malgrat s’han classificat els personatges d’aquesta manera, en molts casos, els hauríem d’incloure en més d’un apartat, ja que alguns van tenir una vida professional molt plural i molt prolífica, com es pot veure, cas per cas, en aquest treball.

Degut a la limitació numèrica queden exclosos de la llista molts altres veterinaris que van deixar un llegat molt notable i que serien igualment meritoris de tenir el seu lloc en aquest treball. El fet que no figurin aquí, però, no significa que no siguin prou importants. Val la pena recordar el context històric en el que ens movem, ja que sobretot en el s. XIX, en plena revolució bacteriològica de la mà de Koch i Pasteur, hi va haver, per exemple, moltíssims bacteriòlegs i molt pocs veterinaris clínics. Per això alguns havien de quedar fora irremeiablement per tal de garantir la major varietat possible dins els diferents àmbits de la veterinària i complir així amb els criteris de selecció que s’havien decidit.

També, malgrat el gran pes que té avui en dia el sector porcí a Catalunya, pot cridar l’atenció el fet que no hi hagi cap figura pertanyent al sector porcí. El motiu és que no va ser fins la segona meitat del s. XX quan aquest sector no va començar a guanyar importància a Catalunya.

Per últim, hi ha un personatge notablement més contemporani que la resta, Miguel Luera Carbó (1929-1996). Això és perquè la clínica de petits animals, de la que ell en va ser un dels iniciadors, no es desenvolupa fins la segona meitat del s. XX. Per tant, si es volia incloure un professional notable dins d’aquest àmbit, avançar en el temps era una condició sine qua non. On

La font del text i les imatges és el TFG de Mireia Cotarelo Ysás, presentat el juny de 2019 amb el títol: Twelve historical figures of the Catalan Veterinary Medicine, consultable al DDD.