Miguel Luera Carbó

Miquel Luera Carbó

Zoo de Barcelona, su trabajo a lo largo de los años. Accedit el 16 de maig de 2019. Font: https://www.avepa.org/pdf/Libro%20Miguel%20Luera.pdf ©AVEPA

Miguel Luera Carbó (Barcelona, 1929 – 1996)

Estudis

Va cursar medicina a Barcelona fins el tercer curs, quan va decidir estudiar veterinària a la Facultat de León, graduant-se el 1956.

Es va especialitzar en cirurgia en diverses escoles de França, on va adquirir importants coneixements sobre noves tècniques quirúrgiques i, més tard, a la Facultat de Medicina de Barcelona, sent ja un especialista de referència.

Trajectòria veterinària

Va crear una de les primeres clíniques veterinàries d’animals de companyia. El 1963, va aconseguir que l’Associació Veterinària Espanyola de Petits Animals (AVEPA), la qual havia creat amb altres veterinaris, ingressés a la WSAVA (World Small Animal Veterinary Association). Luera va arribar a la presidència d’AVEPA el 1977, i gràcies a ell els congressos mundials del 1980 i el 1988 de la WSAVA es van celebrar a Barcelona. També va ser president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona de 1986 a 1993. (Roca i Torras, 2000)

El 1965, va començar a treballar al Zoo de Barcelona com a veterinari especialista en cirurgia, on va realitzar tot tipus d’intervencions quirúrgiques en múltiples espècies i va instal·lar el primer centre de rehabilitació de rapinyaires, entre d’altres. (Prats Esteve, Tarragó Riverola, & Villamor Urban, 2011)

Aportacions

Va col·laborar amb destacats metges cirurgians espanyols en l’estudi de diferents procediments quirúrgics tals com transplantaments renals i de fetge, en cirurgia de cataractes, càlculs renals, etc. Tots els coneixements que obtenia els aplicava després a petits animals, pel que va ser pioner en la modernització de la cirurgia veterinària. Va introduir a més noves tècniques quirúrgiques en el camp de la traumatologia i va ser pioner de la fisioteràpia posttraumàtica. (Prats Esteve et al., 2011)

També va destacar en l’àmbit de la docència i la divulgació científica, col·laborant amb la Facultat de Veterinària de Barcelona, d’on va ser professor. Tota la seva tasca va contribuir a la dignificació de la clínica de petits animals a Espanya. 

Més informació al DDD