Retorn de Molière als escenaris

Ja a partir del final de la dècada dels cinquanta començaren a poder veure’s representacions d’algunes obres de Molière a càrrec de grups de teatre independent com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que, amb el finançament de l’entitat anomenada «L’alegria que torna», pel juny de 1959 posà en escena El burgès gentilhome, sota la direcció de Ricard Salvat i amb música de Lully, al Teatre Windsor (al tercer pis del cinema Windsor Palace), en traducció d’un tal Oleguer de Collserola —Salvat explica que era un nom proposat per Joan Oliver per rebatejar Josep Carner, en un temps en què no es podia dir que la traducció era seva—; i també de companyies professionals privades, com la companyia Artis, que el 1959 oferí al Teatre Líric de Palma una adaptació d’El metge per força de Martí Mayol Moragues en què es traslladava l’acció a la Mallorca del segle XV. Una altra adaptació, la que Josep M. de Sagarra feu de L’Avare amb el nom d’El senyor Perramon per encàrrec de l’ac­tor Joan Capri, el 1960 obtingué un èxit notable al Romea i el 1964 Selecta la inclogué en les obres completes de l’escriptor, juntament amb la reedició de L’escola dels marits i d’El senyor Pupurull, el mateix any que també reedità les obres completes de Joaquim Ruyra, que contenien, com el 1949, L’escola dels marits.