Reedicions i darrers projectes editorials

Durant les darreres dècades no han deixat de reeditar-se algunes traduccions anteriors de Molière, com ara les que havien estat incloses en les obres completes de diversos escriptors (les de Narcís Oller, Joaquim Ruyra o Josep M. de Sagarra, publicades per Selecta, o les de Joan Oliver, per Proa); de vegades en reculls com Comèdies burlesques de Josep Carner (Edicions 62, 1981) o separadament, com les versions de Joan Oliver que Proa ha continuat traient al mercat en volums a part o l'adaptació per a lectors joves d'El misantrop que Educaula publicà el 2014; o L’avar d’Alfons Maseras, reeditat diverses vegades per La Magrana des dels anys noranta; del mateix Maseras, el 1983 Barcino llançà una edició especial de Don Juan o el con­vidat de pedra per al Centre Dra­mà­tic de la Ge­­ne­ra­litat de Catalunya amb motiu de les representacions d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu per la Comédie Française (amb Josep M. Flotats en el paper de Dom Juan) i, més recentment, el 2018, una de L’escola dels marits per a la Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana, amb un estudi introductori de Miquel Desclot.

Malgrat aquesta gran quantitat de traduccions noves i de reedicions, al començament del segle XXI l’Institut del Teatre tornà a proposar-se de publicar unes obres completes de Molière, dirigides pel mateix Miquel Desclot, de les quals només va veure la llum el primer volum el 2003, amb traduccions de Nathalie Bittoun-Debruyne (El carabrut gelós i El metge corre-cuita), Joaquim Sala-Sanahuja (El despit amorós), Josep Maria Vidal (L’eixelebrat o els contratemps) i el mateix Desclot (Esganarell o el banyut imaginari i Les melindroses ridícules).

D’altra banda, també han aparegut alguns reculls de les versions molieresques de traductors com Josep Maria Vidal, de qui el 2005 Destino publicà per primer cop L’avar i L’escola de les dones juntament amb les reedicions de Les dones sàvies, Tartuf o l’impostor, El misantrop, Don Juan o el festí de pedra i L’eixelebrat o els contratemps, o Miquel Desclot, que el 2021 aplegà en el volum Set comèdies i un ballet les traduccions que ja havien vist la llum abans (Les melindroses ridícules, Esganarell o el banyut imaginari i Amfitrió) i altres de noves: El tartuf o l’impostor, Don Juan o el convidat de pedra, El misantrop i El burgès gentilhome.