Les primeres versions

La traducció catalana més antiga que ens ha arribat de Molière és una versió d’El malalt imaginari de Lluís Foco (Palma, 1699-1767), il·lustrat mallorquí familiaritzat amb les comèdies i tragèdies neoclàssiques franceses. També a Mallorca, hom té notícia de dues adaptacions que feu al segle XIX el gramàtic, comediògraf i poeta Antoni M. Cervera i Bru (1779-1838), Es metge a garrotades i Estàtua fingida (Dom Juan), i a l’Arxiu del Regne de Mallorca se’n conserva una altra de molt lliure del 1861, el metje per forsa, a càrrec d’Antoni Bisañes, autor de diverses peces curtes en vers i ­d’al­guns entremesos de tipus tradicional.

La majoria de traduccions que es coneixen dels segles XVIII i XIX, però, aparegueren a Menorca i el Rosselló, unes terres que en aquell temps es trobaven sota el poder de les corones britànica i francesa, respectivament.

Durant els anys vuitanta del segle XVIII, alguns clergues rossellonesos, influïts pel corrent neoclàssic preponderant a Europa, s’ocuparen de tra­­duir clàssics francesos al català per acostar-ne l’obra al poble.­ Entre altres manuscrits que es conserven de l’anomenat grup de Tuïr, hi ha algunes traduccions anònimes de Molière de la darreria del set-cents i del comen­ça­ment del vuit-cents: quatre versions diferents de Monsieur de Pourceaugnac i una ver­sió in­com­ple­ta de Le Médecin malgré lui amb el títol de Lo metge a pesar seu.

Entre mit­jan se­gle XVIII i la segona dè­cada del XIX, en el context de l’anomenada «pre-renaixença me­nor­qui­­na», alguns intel·lectuals de l’illa també posaren Molière en català, com ara Pere Ramis i Ramis (1748-1816), germà de l’escriptor Joan Ramis (1746-1819), o Vicenç Albertí i Vidal (1786-1859), de qui se n’han conservat cinc traduccions, totes anteriors al 1830, que es pogueren veure al teatre de Maó durant la primera meitat del segle XIX: Don Pere de Ñiquiñac (Monsieur de Pourceaugnac); El Musson nobble, o sia El Señor Pere per excellencia (Le Bourgeois gentilhomme), L’amor métge, El convit de la Estatua (Dom Juan) i El metge fet a bastonades (Le Médecin malgré lui). Com en les versions teatrals d’altres autors, Albertí hi acosta l’acció de l’original al públic maonès adaptant el lloc de l’ac­ció, els noms d’alguns personatges i altres detalls.